La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Finlàndia, neutral, va treure beneficis de la relació amb Rússia”
Markuu Kivinen Acadèmic, expert en Rússia i exdirector de l’Institut Aleksanteri de Hèlsinki
Si hi ha un país democràtic que ha sabut entendre’s –i conviure– amb Rússia és Finlàndia. Membre de la UE des del 1995, va lliurar dues guerres amb la Unió Soviètica (1939 i 1944), en les quals va perdre un 12 % del seu territori –la regió de Carèlia–, al qual va renunciar al final de la Segona Guerra Mundial a fi d’eludir l’òrbita comunista i no donar pretextos per ser ocupada pel seu exèrcit. I això que Finlàndia va haver de compensar amb 300 milions de dòlars l’URSS per reparacions bèl·liques...
Amb cinc milions i mig d’habitants, Finlàndia sempre ha optat pel pragmatisme: assegurar-se que Rússia no entraria en els afers domèstics a canvi –un pacte no escrit– de la neutralitat d’Hèlsinki (no ha format part mai de l’OTAN, encara que ha beneït les sancions de la UE a Rússia). Durant dècades, el president finlandès va ser elegit pels ciutadans en funció del plàcet tàcit de Moscou, habilitat que, per exemple, explica el “regnat” del conservador Urho Kekkonen, president entre 1956 i 1981, figura clau en l’entesa i que ja el 1944 va dir: “Guanyar la confiança de l’URSS és l’única manera de preservar la nostra independència”.
El professor Markuu Kivinen va ser director una dècada del prestigiós Institut Aleksanteri de la Universitat de Hèlsinki, centrat en els estudis sobre
Rússia. L’entrevista va tenir lloc abans de l’advertència del Kremlin d’ahir perquè ni Suècia ni Finlàndia no sol·licitin el seu ingrés a l’Aliança Atlàntica.
Quines han estat les claus del bon veïnatge entre Finlàndia i l’URSS i després Rússia?
Finlàndia no va ser envaïda ni ocupada per l’Exèrcit Roig soviètic. Vam mantenir dues guerres, però la població civil no va patir execucions o violacions. Els habitants de Carèlia (la regió presa per les armes per l’URSS) van emigrar. La neutralitat va evitar una invasió i la desmilitarització posterior va permetre que el sistema polític, democràtic, es mantingués intacte.
Es tractava d’eleccions democràtiques?
Absolutament. El partit comunista va ser legalitzat després de la II Guerra Mundial, conforme als desitjos de Moscou, però no va assolir mai la majoria parlamentària ni va governar. I els socialdemòcrates finlandesos no es van aliar mai amb els comunistes, a diferència de Txecoslovàquia.
Per què Moscou, des de la seva posició de força a l’acabar la II Guerra Mundial, va respectar la neutralitat de Finlàndia? L’URSS obtenia beneficis econòmics i comercials, començant per l’ingrés de les reparacions de guerra. Per a Finlàndia, la relació també era profitosa perquè mentre rebia un tractament preferent comercial i econòmic dels Estats Units, podia alhora fabricar vaixells per a l’URSS, garantir-se el subministrament d’energia i anar més enllà de la indústria del paper, que era gairebé l’única. I començar a refinar el petroli rus, cosa que també beneficiava l’URSS.
Està dient que va ser una relació econòmica positiva?
Per a les dues parts, per això Finlàndia va sortir beneficiada econòmicament i amb un sistema democràtic que no van tenir els països de l’Est.
I els electors “ratificaven” aquesta entesa...
Va ser decisiva la tasca dels nostres líders. Van haver de treballar molt dur per fer comprendre que la neutralitat era la millor opció. Aquest va ser el fort del president Kekkonen, encara que no va ser l’únic. Van existir moments de tensió amb Rússia però també una onada russòfila en els anys setanta, especialment entre els joves, molts admiraven l’URSS.
Finlàndia no ha reclamat mai Carèlia...
El realisme. Un president ho va plantejar clarament: només hi ha una manera de recuperar Carèlia i és una guerra amb Rússia. El partit format pels ex
De la guerra al comerç “Tant Finlàndia com l’URSS es van beneficiar de les seves relacions econòmiques”
Ratificació electoral “Els nostres líders van treballar de valent per fer comprendre la neutralitat”
Consell a Ucraïna? “Subscric les tesis de Kissinger i Brzezinski del 2014: neutralitat, acatar la realitat”
residents a Carèlia ha tingut sempre resultats modestos.
Quina lliçó de l’experiència de Finlàndia donaria vostè als ucraïnesos?
Són dues realitats diferents, però subscric els missatges de Henry Kissinger i Zbigniew Brzezinski (exsecretaris d’Estat) quan la guerra i l’ocupació de Crimea del 2014.
Defensaven la “finlandización" d’Ucraïna, aquest concepte geopolític que tan disgusta els finlandesos...
Molesta perquè té alguna cosa de negatiu. No és homenatge ni submissió, i en vista dels resultats no veiem com una cosa negativa la nostra relació amb Rússia. Ha estat beneficiosa políticament i econòmicament per a Finlàndia. I crec que és una manera no d’acatar Rússia, sinó d’acatar la realitat. ●