La Vanguardia (Català-1ª edició)
La incòmoda renovació de lideratges
Els partits independentistes es resisteixen a un relleu de referents que enceta avui Òmnium amb la marxa de Cuixart
ÀLEX
Van expressar tots els seus agraïments i bons desitjos a Jordi Cuixart, però Esquerra i Junts van ventilar-se més ràpid que el que es triga a fer l’arrel quadrada de quatre la idea d’abordar la renovació de lideratges que va reclamar al gener el fins avui president d’Òmnium Cultural. “Gestos i decisions com el seu interpel·len tothom, però són situacions que no són comparables”, va dir Jordi Sànchez, secretari general de JxCat. “Tots som importants i imprescindibles”, va manifestar en la mateixa línia la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.
Punt i final. La incomoditat en els partits és evident. Tampoc sembla que sigui un clam entre l’independentisme de carrer. Des de llavors no hi ha hagut més debat, malgrat que Cuixart reiteri que calen lideratges nous perquè “la graduació de les ulleres del 2017 s’ha de reajustar per al 2022”. En la seva carta de comiat als socis insistia a reclamar que calen cares noves per refer la unitat. La imatge de cohesió del juliol organitzada per Òmnium a Elna de tots els líders independentistes, els d’abans i els d’ara, junts per primera vegada va resultar forçada.
En tot cas, Òmnium fa el primer pas i enceta avui una renovació en el seu lideratge que acompanyarà poc després l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), encara que per obligació estatutària. Els partits independentistes s’hi resisteixen, per bé que admeten que els seus líders de sempre, els de l’1-O, mantenen ara un paper més discret. En gran mesura per les inhabilitacions dictades pel Suprem.
ÒMNIUM CULTURAL Antich rellev% C&i'%rt
Amb l’assemblea general d’avui que se celebra al recinte La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, Jordi Cuixart donarà pas al filòsof Xavier Antich al capdavant d’Òmnium. Tampoc hi serà Marcel Mauri. Cuixart n’ha estat president des del desembre del 2015, quan l’associació tenia 51.000 socis. Ara en té més de 190.000.
Antich no és nou, a l’entitat. Hi va entrar el desembre del 2017. Es rodeja de noves cares, algunes de joves, però també de conegudes, com ara la de la periodista Mònica Terribas, la de l’exconseller Quim Forn o la de l’activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez.
La renovació és gairebé total, però no els seus postulats. Antich és el relleu natural de Cuixart i Òmnium seguirà apostant per posar-se al costat del que decideixin les institucions i el carrer per avançar cap a la independència.
ANC C%( )el* +&%tre c,rrec* -r.,nic* re(etir,
El mandat del secretariat acaba al juny, però hi haurà relleu abans. Del 17 al 23 de març farà la seva assemblea general de manera telemàtica i es votarà el nou full de ruta. Les eleccions per escollir nou secretariat serien a finals d’abril o principis de maig
Els quatre càrrecs orgànics, entre els quals la presidenta Elisenda Paluzie i el vicepresident David Fernàndez, no poden renovar. Estan forçats a abandonar la direcció per haver complert dos mandats al capdavant. Des de la mateixa ANC hi ha qui fa córrer el nom de la jurista Dolors Feliu per posicionar-la com a relleu a la presidència. Feliu va ser alt càrrec del Govern del 2011 el 2019, tant per CiU com per JxCat.
Caldrà veure si el canvi de cromos implica un pas endavant per a la unitat independentista. Serà difícil, perquè fins ara l’ANC s’ha desmarcat del tot de l’estratègia negociadora de Pere Aragonès.
ES/UERRA Sen*e c%nvi* ni % 0it1, ter0ini
Si hi ha un actor independentista en què a priori no es preveuen canvis en el lideratge és a ERC. Ni a curt ni a mitjà termini. Oriol Junqueras n’és el president des del 2011 i amb ell es van acabar les pugnes internes que van comprometre seriosament la formació. El partit va modificar fa poc els estatuts, que limiten a 12 els anys que pot ser reelegit ininterrompudament tant el president com el secretari general, per matisar que si no han “pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat, aquest termini quedarà suspès”. Oriol Junqueras va ser a la presó; Marta Rovira continua a Suïssa...
ERC practica una bicefàlia calcada del PNB. Aragonès, a la Generalitat; Junqueras, al partit. El president de la formació poleix la maquinària de les eleccions municipals del 2023 i viatja arreu. És a sobre de tots els òrgans de decisió interns.
A Esquerra Republicana, com a JxCat, posen en dubte que la unitat pugui refer-se amb un canvi de noms en els lideratges –malgrat que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont és notori que no s’han entès mai– i creuen que és més una qüestió de projectes polítics. La via Cuixart, doncs, no fa per als republicans.
2XCAT Ei'%0 )e l i)er%t.e*
Junts per Catalunya és ara el més semblant a un rusc amb diverses reines. El cas de la pèrdua de l’escó del cupaire Pau Juvillà només ha fet que els mateixos membres del partit reconeguin en públic un secret conegut per tothom: la seva divisió. “Crec que aquí també hi ha una batalla pel lideratge dins del nostre espai”, va admetre Jaume Alonso Cuevillas a El Món.
Puigdemont aglutina però procura estar al marge de les decisions. És probable que abandoni la presidència del partit per centrar-se en el Consell per la República, a la presidència de la qual és molt possible que torni a optar. Està en dubte que el seu lideratge en el partit, tot i així, es dilueixi.
Però sobrevolen molts altres lideratges al partit que no necessàriament tenen el suport l’un de l’altre: Laura Borràs, Jordi Sànchez, Jordi Puigneró, Jordi Turull i Josep Rull, i un emergent Jaume Giró.
En tot cas, a JxCat tampoc creuen en la renovació de referents. “Jo soc secretari general des de l’agost del 2020 i Cuixart ha estat president des del desembre del 2015”, va esgrimir Sànchez. “Però el problema no és la renovació, sinó la realitat amb què treballes políticament. No és una qüestió de persones, sinó de projectes polítics”, va afirmar.
CUP Sen*e l3)er4 (er5 %06 re7erent
A la CUP no hi ha lideratges, però sí referents, i una per sobre de tots: Anna Gabriel. No en va, el 18 de febrer se li van organitzar un acte de suport a Barcelona. Però Gabriel, des que és a Suïssa, no s’ha involucrat en el dia a dia de la formació. De tots els que van evitar l’acció de la justícia espanyola, és la que menys s’ha deixat veure.
Els cupaires no han estat de ponderar noms fins recentment, quan primer van modificar els estatuts per posar fi a la limitació d’una sola legislatura parlamentària per als seus diputats, i després estampant les cares dels més destacats als cartells per a les eleccions del 14 de febrer.
Així doncs, també van en sentit contrari al que desitja Cuixart. ●