La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’‘Estat Major’ fallit de l’independentisme
Els nou mesos de reunions “a sis” de partits i entitats independentistes no han servit per posar en marxa una direcció col·legiada. ERC vol vincular la unitat del moviment a la presidència d’Aragonès i allunyar-la de Puigdemont
Al’agenda del Govern s’hi ha programat una segona edició de les seves colònies. Pere Aragonès i els seus consellers es tancaran altre cop l’últim cap de setmana de març per reactivar el pla de legislatura. El Govern avança al trot mentre els partits ensopeguen. La gestió sense estridències que intenta imposar Aragonès –ni més ni menys que els comuns i el PSC a l’Ajuntament de Barcelona o el PSOE i Unides Podem al Govern espanyol– no serveix per dissipar la imatge autoinfligida de divisió de l’independentisme i el soroll ofega el full de ruta d’ERC en la presidència.
En paral·lel a la mitja dotzena de comissions de coordinació entre ERC i Junts, partits i entitats independentistes s’han reunit de manera discreta més d’una dotzena de vegades des que es va formar el Govern per arribar a un acord de mínims sobre el qual aixecar una nova estratègia unitària. La relació ha anat del fred a la calor i altre cop al fred fins a la congelació a l’última reunió d’aquell comitè “a 6” a començaments de mes. Els sis són ERC, Junts, la CUP, Òmnium, l’ANC i el Consell per la República, com a ens autònom. I el paper d’aquest organisme, que va idear i empara Carles Puigdemont, continua sent la pedra al camí en la relació entre republicans i postconvergents.
La discreció del grup ha estat la clau per mantenir-lo viu fins ara. I l’elecció dels seus membres, un intent de superar plets del passat. En aquesta taula s’hi han assegut Alba Vergés i Marta Vilaret, per ERC, amb Josep Maria Jové vigilant; Jordi Sànchez, Josep Rius o Joan Canadell per Junts; Eulàlia Reguant i Carles Riera per la CUP; Marcel Mauri o Xavier Antich, avançant avui cap a la presidència d’Òmnium; Elisenda Paluzie (ANC), o Toni Comín i Antoni Castellà pel Consell. Fins i tot Lluís Llach ha anat a les reunions itinerants.
Han estat nou mesos de gestació d’un nou Estat Major de l’independentisme sense res a donar a llum. Darrere de la incapacitat per tancar un pacte també hi ha la decisió de Jordi Cuixart de cedir pas a Òmnium a altres lideratges. L’objectiu inicial passava per reformular el Consell per la República i que, transitòriament, una “direcció estratègica col·legiada” fixés els nous objectius de l’independentisme i concretés accions polítiques i de mobilització. Aquest era el fil del pacte d’investidura entre ERC i Junts. Però quan entra en joc la figura de Puigdemont tot es tensa.
El temps passa i la nova organització del Consell per la República no dissipa els recels d’ERC. Els republicans continuen qüestionant tant els seus objectius, com el seu comandament i el funcionament intern. I l’opció de començar a treballar en un comitè format per dos membres de cada organització, sota el paraigua del Consell, però que prengui les decisions per consens no ha estat acceptada per ERC. Fonts de la negociació relaten com l’últim intent va tornar a topar amb els republicans.
La insistència de Junts a posar en marxa un nou Estat Major independentista va coincidir amb la ronda de reunions d’Aragonès amb els partits sobiranistes. ERC defensa que correspon al president liderar la nova unitat independentista, i el mateix Aragonès es va posar al capdavant amb la conferència de l’aniversari de les eleccions. Aragonès aspira a compatibilitzar una majoria parlamentària que bascula entre la CUP i els comuns amb la batalla pel lideratge independentista amb Junts, i, a més, mantenir el PSC al vaixell dels grans consensos en defensa del model educatiu i el català. L’equilibri és complex i es veurà a la ronda de reunions que vol mantenir amb diputats i senadors dels partits independentistes, però que també estendrà a comuns i socialistes. Es veurà si hi ha xarxa quan arribi el torn d’anar a Brussel·les i veure Puigdemont.
Per ERC, són els seus socis independentistes que menyspreen la mà estesa del president i no s’estalvien retrets a la “sobreactuació” de Jordi Sànchez, Laura Borràs i fins a Puigdemont a l’hora de plantejar un “ministeri d’exteriors lliure”. Per Junts, el que pesa a ERC és la voluntat de convertir-se en el partit hegemònic de l’independentisme i arraconar el lideratge de Puigdemont. L’expresident va defensar a la seva última compareixença els “lideratges col·lectius” de l’independentisme, però la fórmula no és immune als conflictes. Tampoc a Junts. Ahir, el vicepresident Jordi Puigneró i el conseller d’Economia, Jaume Giró, van allargar les seves visites a Brussel·les per anar fins a Waterloo i trobar-se amb l’expresident... No eren unes colònies. La precampanya electoral municipal entre ERC i Junts tampoc no ho serà.