La Vanguardia (Català-1ª edició)
Roig Robí, 40 anys en bona forma
Mercè Navarro continua ocupant una taula per dinar al costat de la cuina a la casa que va fundar, que va convertir en un referent i que manté l’èxit amb el relleu del seu fill Joan Crosas
Ahir es van complir quatre dècades des que Mercè Navarro va obrir el Roig Robí (Sèneca, 20). Tenia 47 anys, sis fills que començaven a fer-se grans (acabava de separar-se) i una capacitat de treball desbordant. Quan algú li va preguntar aleshores com tiraria endavant el negoci si no era cuinera professional (tot i que cuinava fabulosament i aniria a cursos de Montse Seguí) va contestar que l’únic que sabia és que ho faria molt bé.
Va haver de ser així per convertir-lo en un referent de la restauració barcelonina per on han passat personalitats de totes les disciplines. I per continuar sent, ara mateix, un dels menjadors de la ciutat amb més cognoms influents en el llibre de reserves. Imprescindible durant la dècada de la ciutat olímpica, ha sobreviscut amb bona salut, en una Barcelona gastronòmica que va anar perdent cases tan importants com Reno, Azulete Florián, Finisterre, Neichel o Jean Luc Figueras, entre tantes altres.
Trio la taula preferida de la fundadora, al costat de la cuina, abans que ella, que viu a dalt, baixi a dinar. I demano el saborós arròs d’espardenyes i carxofes que es manté des dels inicis, quan als llocs elegants no servien arrossos. Però abans arriben a la taula els bunyols de bacallà, lleugers i amb fregit impecable i uns pèsols que Joan Crosas, el fill de Mercè Navarro que fa uns anys va agafar les regnes completament de la casa on va treballar des del primer dia, ha anat a comprar al mercat de la Concepció, com fa cada matí, amb la seva bicicleta elèctrica. I, com no podia ser d’altra manera, les postres més antigues de la carta, el gelat de coco, que prepara Javier Bosque, que va entrar quan el restaurant feia un any que era obert per fregar plats i va acabar sent el responsable de la cuina dolça i tota una institució.
Quaranta anys donen per a infinitat de records i per a una celebració que volen prolongar al llarg de tot aquest any amb homenatges a dotze figures que han estat crucials per al Roig Robí i a les quals dedicaran un plat cada mes. Començaran per la mateixa Mercè Navarro, continuaran amb Antoni Tàpies –que va ser amic íntim de la família– i amb altres artistes pròxims, com ara Mariona Sanahuja; però també amb escriptors, periodistes o els proveïdors a qui deuen tant, com en Carles i la Ramona de la Boqueria –la seva parada va ser la seva ambaixada al mercat–. També en Joan, que els porta les millors tòfones i bolets o, a l’estiu, els tomàquets de l’hort...
Quaranta anys, insisteix Joan Crosas, suposen infinites complicitats i una pila d’anècdotes. Assenyalant les taules de fora, que sempre han estat un atractiu d’aquest lloc que s’anunciava a l’entrada com a “restaurant amb jardí”, explica que el primer sou de la seva vida el va guanyar a pic i pala aplanant el terreny per aixecar aquell espai, que seria el primer treball de jardineria de Jardineria Fornt, a qui també retran homenatge. En Joan recorda que el dia abans de l’obertura, aquell
E Joan Crosas a la zona del jardí. A dalt, puré de patates i ou ferrat, pèsols estofats, arròs d’espardenyes i carxofa i pagre al forn mes de febrer, van anar a comprar corbates de llacet de pell a una botiga de la Diagonal, es van enfundar uns texans i camises blanques amb la corbata de llacet, i van sortir a l’arena. “De mica en mica aprendríem l’ofici de servir les taules”. A la cuina, la mare va començar amb mestresses de casa que l’ajudaven als fogons. Tot, expliquen alguns dels fills, que avui dinen amb ella, va ser possible gràcies al magnetisme d’una emprenedora que va saber guanyar-se la ciutat i ser la millor mare. ●
L’arròs a base d’espardenyes i carxofa, el lluç Roig Robí o les postres de coco són clàssics
- La carta és generosa i tot el que s’ofereix és saborós. Organitzeuvos i compartiu.
-No desaprofiteu l’oportunitat de descobrir nous vins. Ben escollits i ajustats de preu. -Les postres mereixen un punt i a part. El croissant Loubet, el brownie de xocolata i la robusta torrada de Santa Teresa tancaran un menú difícil de millorar.