La Vanguardia (Català-1ª edició)
La cuina que voldríem
Tramendu, tota una troballa a Sants
La prolongació dels carrers Santa Eulàlia i Constitució queda tancada per la muralla ferroviària que entra a Sants. Una estructura de carrers estrets configura un barri conegut com la Bordeta on es poden descobrir cellers antics, tavernes tradicionals i vermuteries amb encant. Aquí va néixer Jordi Marzo, un jove emprenedor amb estudis a Esade que ha treballat amb Nandu Jubany al Petit Comitè i amb els Roca al Moo, però no a la cuina, sinó més aviat en la gestió dels respectius restaurants.
El 2017 decideix obrir el seu primer projecte personal, la vermuteria Tramendu, i, en plena pandèmia, el restaurant contigu, amb el mateix nom. Tots dos són locals correctes, moderadament confortables, on una parròquia majoritàriament local gaudeix d’una cuina d’orientació tradicional. Jordi Marzo explica que abans que res hi ha els guisats llegendaris de la seva mare, que ara al Tramendu han sabut reproduir i transformar en plats més digestius i potser més homologables per al dia a dia.
La cuina, dirigida per Rodríguez Thomas, repassa amb acurat respecte les tradicions populars, i busca les escletxes que permet el mercat per trobar gustos, presentacions i memòries que quadrin amb el gust dels aficionats que freqüenten els dos establiments.
Marzo, a més de gestor pensant, cada dia es posa al capdavant de la nau: pren les comandes, recomana vins, serveix els plats i amb reverència i respecte talla i reparteix un dels millors pans de Barcelona. Segons l’opinió de 5 a Taula, menjar en aquesta casa suposa una experiència d’òptima relació qualitat-preu. De les millors de la ciutat.
No hem comentat els plats perquè creiem que parlen per si mateixos: són com els que ens agradaria saber fer amb la millor compra del mercat. Tots es mouen en un nivell semblant i, en tot cas, podem destacar el perfecte acoblament del rostit de carxofes, el venerable riz de veau Café de Paris i la ratlla a la meunière amb tocs cítrics i adobats.
El restaurant, amb una proposta de poques taules que obliga a reservar, ofereix una càlida acollida, l’afecte impagable d’un descobriment inesperat. ●