La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El doctor Baselga era una persona d’una integritat a prova de bombes”
Josep Corbella Periodista i escriptor
Un forat negre és l’ull de Sauron. Els lectors d’aquest diari ja coneixen l’habilitat per a les metàfores de Josep Corbella (Barcelona, 1966). Quina és la nostra insignificança a la Via Làctia? Imagineuvos, va escriure un cop, tots els fulls de La Vanguardia: un punt (.) seria la Terra i les altres coses... Les altres coses són la seva extraordinària capacitat per fer comprensibles fins i tot les qüestions més complexes.
Aquesta capacitat queda patent amb el seu últim llibre, una biografia apassionant i apassionada:
Baselga, el médico que quería cambiar el mundo (Navona). Stefan Zweig, el big bang de les biografies, que va escalar l’Himàlaia amb obres sobre Maria Antonieta o Tolstoi, deia que no s’havien d’explicar vides, sinó viure-les. I això fa el nostre redactor de ciència i salut amb el seu amic l’oncòleg català Josep Baselga (1959-2021), la novel·la preferida del qual, per cert, era Anna Karénina, de Lev Tolstoi. L’amistat, tot i això, no li impedeix d’abordar clarobscurs, com el seu estakhanovisme (que no tothom podia seguir), la manera de parlar (brusca per a alguns) o les acusacions de conflicte d’interessos.
Vostè atribueix les acusacions a insídies i una vendetta.
Va dimitir com a director mèdic de l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York el 12 de setembre del 2018, quatre dies després d’un article acusatori a The New York Times. Vaig forjar amb ell una relació de 25 anys, basada en el respecte mutu. No em va demanar mai res, no va voler revisar mai els meus textos i sempre els vaig publicar per interès periodístic, no pas per amistat. Era d’una integritat a prova de bombes...
Però The New York Times...
...va manipular. Ell ja em va dir quan era a l’hospital Vall d’Hebron que els conflictes han d’existir pel bé dels pacients. “Si metges i indústria no col·laborem serà pitjor”, repetia. I també que calia ser transparents. Va dimitir perquè el van acusar de no revelar conflictes d’interessos. I era cert: no en va revelar alguns. Però molts d’altres sí. Ell, que era extremament rigorós intel·lectualment, potser va incórrer en oblits o deixadesa, però aquell article va manipular i va mirar d’induir falsedats als lectors.
Quines falsedats?
No és cert, per exemple, que hi hagués beneficis il·lícits. La majoria dels seus beneficis van procedir de les accions d’una empresa que va contribuir a fundar, no pas de les seves minutes i dietes per assessorar la indústria. The New York Times deia: “Va guanyar milions de dòlars”. Sí, però no aclaria que els va guanyar amb aquestes accions, no pas amb l’assessoria a empreses. El diari va barrejar dades per fer veure que es va fer ric gràcies a la indústria. I tot perquè va especificar els seus conflictes d’interessos en alguns textos científics i no ho va fer en d’altres.
Per què aquest oblit? es jubilen mai del tot, explicava que un dia va intentar entrevistar el doctor Baselga i gairebé no ho aconsegueix perquè es va passar tota l’estona parlant de Corbella. “És que som iguals, ens entenem gairebé amb la mirada”, li va dir.)
Vostè explica que Baselga va reprendre una infermera que li va preguntar quina mena de pacients volia atendre. “Tots”, va dir.
Això, que hauria de ser el més normal, feia d’ell algú excepcional. Anteposava els pacients per damunt de tot, fins i tot de la possibilitat de passar més temps amb la família. Per això no he escrit una biografia convencional ni acadèmica. És una biografia emocional, un relat, gairebé una novel·la. Tot el que Baselga va aportar a l’oncologia s’entén a partir de la seva personalitat i dels seus valors.
Tanqui els ulls. Quina imatge d’ell li ve al cap?
El recordo aixecant el puny dret i dient, després dels resultats esperançadors d’una pacient: “Bé!”.
Ell era bo atenent les pacients i investigant. Per què era tan excepcional?
Perquè tenia la voluntat de ser