La Vanguardia (Català-1ª edició)

El missatge de La Palma al Rei

Els afectats pel volcà volien demanar a Felip la seva mediació en la visita que es va anul·lar per la invasió d’Ucraïna

- SILVIA FE NÁNDEZ

Els afectats pel volcà de La Palma lamenten haver perdut l’oportunita­t de fer arribar el seu clamor als Reis, després que dijous se suspengués pel conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna la visita que havien de fer a l’illa canària per participar en un homenatge als habitants de La Palma.

L’acte estava previst al claustre del convent de San Francisco, a Santa Cruz de La Palma, a la capital de l’illa i lluny de la zona devastada per l’erupció. La visita reial no preveia recórrer aquesta àrea. Tot i això, els representa­nts de les diferents associacio­ns d’afectats que s’han constituït els últims mesos a l’illa estaven convidats a l’acte, on volien traslladar als Reis “la veritable realitat” de l’illa i la difícil situació que viuen cinc mesos després de l’erupció i dos des que es va donar per finalitzad­a. La societat de La Palma sent haver-se quedat sola.

A La Palma encara hi ha 2.500 persones fora de casa. També hi ha evacuats perquè en alguns barris la concentrac­ió de gasos nocius continua. Ara per ara només 81 famílies de les gairebé mil que van perdre la casa sota el volcà han rebut un habitatge. La resta dels afectats estan reallotjat­s en hotels o en cases d’amics o familiars o viuen de lloguer (pagant de les seves butxaques), en garatges o en caravanes ubicades en un aparcament del municipi de Los Llanos. La falta d’opcions les cobreix sovint Càritas de Tenerife, que està habilitant instal·lacions parroquial­s per acollir famílies. Ja n’ha acollit set amb més de 30 membres.

“La nostra intenció era traslladar-los que els problemes no s’han resolt i que continuem en uns llimbs, i no arriben ni les cases ni els ajuts”, assegura Fátima Ramos, secretària de la Plataforma d’Afectats pel Volcà, la primera organitzac­ió que es va crear després de l’erupció. Els afectats volien lliurar al Rei un escrit en què li sol·licitaven que “fes tot el possible” des de la institució que representa per ajudar-los a tenir un futur que, segons li volien plantejar, “avui no té esperança”. “Si no tenim l’ajuda necessària, no ens aixecarem o ens costarà molt, i moltes persones hauran de marxar de l’illa”, assegura Ramos, que va perdre la casa la primera setmana de l’erupció. “El nostre estat d’ànim està al límit, perquè sempre, en aquest tipus de catàstrofe­s, la seguretat jurídica es menja l’emergència, i les administra­cions han de tirar endavant amb les lleis que hi ha, cosa que ens ha conduït a una certa i desesperan­t lentitud a l’hora de donar solucions vitals que ens permetin inventar un altre futur”, segons es recull a l’escrit que volien lliurar al Rei les associacio­ns d’afectats, que ahir es van tornar a concentrar a Los Llanos per reclamar a les administra­cions celeritat a l’hora de donar els ajuts econòmics i solucionar el problema d’allotjamen­t.

La mitjana d’ajuts que pot haver rebut fins ara una família de quatre membres de donatius i ajuts d’organitzac­ions socials s’acosta als 6.500-7.000 euros, segons assenyala Ramos. Dels 12,6 milions d’euros de donacions, se n’han repartit la meitat, 5,6 milions. Només 79 persones han rebut la subvenció de 60.000 euros que dona l’Estat als que van perdre la casa i han pogut demostrar la seva propietat i el Consorci d’Asseguranc­es ha abonat 97,3 milions d’euros per 999 habitatges (es van veure afectats 1.345). Aquí hi ha una altra lluita dels afectats, i és que molts van poder assegurar la casa a mesura que la lava avançava, i ara han cobrat alguna cosa, però d’altres, els que vivien més a prop del volcà i en una casa que va sucumbir els primers dies, “no van tenir aquesta opció”.

Un altre dels grans problemes que té l’illa és l’acumulació de cendres, que continua cobrint desenes de cases. Actualment no hi ha efectius de l’UME a La Palma ni de cap altre cos de seguretat. Les administra­cions canàries han contractat brigades per retirar cendra, però, malgrat que es tracta d’unes 800 persones, la xifra és insuficien­t. Els mateixos habitants de La Palma s’organitzen els caps de setmana i quan tenen una estona lliure per anar-ne a retirar, segons indica Teresa Pestana, que ha creat una associació SOS La Palma que organitza brigades els caps de setmana per aju

Unes 2.500 persones són fora de casa i ara per ara no tenen resposta de l’administra­ció

dar les persones amb menys recursos o grans a netejar la casa i les finques.

La lentitud amb què avancen les obres a les carreteres és una altra preocupaci­ó dels habitants de La Palma. El Govern va crear una via que connecta Puerto Naos amb Las Manchas, però la zona de la vall d’Aridane, que va quedar devastada per la lava, continua incomunica­da amb l’altra punta de l’illa. Per anar d’un punt a l’altre es tarden gairebé dues hores a la carretera de muntanya. Hi ha persones amb habitatges a Las Manchas –on s’acumulen tones de cendra– que estan allotjades a Los Llanos. Per accedir a casa seva han de recórrer gairebé tota l’illa. ●

 ?? ELVIR   R  I        E E ?? Habitatge a Las Manchas completame­nt cobert per la cendra dos mesos després de l’erupció
ELVIR R I E E Habitatge a Las Manchas completame­nt cobert per la cendra dos mesos després de l’erupció

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain