Cabaret amb esclops

Rodrigo Cuevas

Lloc i data: sala Barts (24/II/2022)

Una mica menys d’un any després d’ocupar durant dos dies el cartell del Palau de la Música, Rodrigo Cuevas va tornar a la ciutat per desgranar, també durant un parell de jornades consecutives, l’espectacle Trópico de Covadonga, aquesta vegada sota el paraigua del festival Guitar BCN. Un públic entregat i feliçment sorollós va secundar altre cop amb entusiasme l’artista asturià (veu, percussió…), que va iniciar la compareixença provocant les primeres rialles des del pati de butaques de la sala Barts. Amb faldilla, barret tradicional asturià i bigoti a la manera de Freddie Mercury, va reclamar així la claca de la penya: “Vull que m’aplaudiu com si fos la Maria del Mar Bonet”.

Juanjo Díaz (percussions), Rubén Bada (guitarres, pandero), Mapi Quintana (contrabaix, percussió, vocoder) i Tino Cuesta (teclats, acordió) van acompanyar el nostre protagonista en una sessió de biaix cabareter, amb instants de picardia i hilaritat que van evocar els millors temps del Paral·lel, però també amb molta substància musical i conceptual. Aquest antic alumne de l’Esmuc planteja una brillant update del folklore esquivant el més sensat, i donant prioritat a l’alegria de viure. Proposta d’alta volada basada en part del contingut del seu excel·lent disc del 2019 Manual de cortejo –cuinat amb el nostre Raül Refree–, que als primers compassos de l’actuació ja ens va atrapar amb la sofisticació i els fèrtils racons d’Arboleda bien plantada per entrar, tot seguit, en matèria coplera via El dia que nací yo amb les castanyoles als dits.

Cuevas sustenta el seu treball no només en una gran solvència com a entertainer – va parlar gairebé tant com va cantar, seguint un guió d’imbatible resultat–, sinó en el domini del patrimoni musical amb què trafica i una extraordinària i poderosa veu, de manera que no va parar de sumar encerts.

Entre aquests, el Xiringüelu, que l’audiència va seguir ballant a peu dret. I entrant en un terreny més reivindicatiu, el bellíssim i delicat Rambalín, veritable himne antihomòfob dedicat a un transformista de Cimavilla que va ser assassinat a punyalades als anys setanta. El simpàtic apunt d’El meu avi, i les improvisacions del mateix Rodrigo i els seus músics que van coronar la desfermada Rumba de a Estierna, van armar el millor final de festa possible. ●

Cuevas planteja una brillant ‘update’ del folklore esquivant el més sensat i prioritzant l’alegria de viure