La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vaig dir: ‘Feu-me fora’”
El nom de Miquel Pedrosa ressona en petit comitè a l’atletisme popular: és el nou personatge de la ruta
lunya. Li pregunto:
–Això és normal?
–No ho és. Pensi que aquest parcial de 14m28s és el quart d’entre tots els inscrits a la cursa. I li parlo, entre d’altres, d’un ventall d’atletes africans professionals. Per això mateix, Miquel Pedrosa va ser desqualificat. El seu parcial mai serà rècord del món de la seva categoria d’edat. Després truco a Miquel Pedrosa.
Ens citem dilluns al matí a La Guinardera, les pistes d’atletisme de Sant Cugat. Em diu:
–Abans que res, transparència. I m’explica la seva història.
Quan era una criatura, Miquel Pedrosa practicava atletisme. Corria al club Granollers, s’entrenava cada dia. –I també treballava –diu. –En què?
–En una empresa de pintura. Havia començat als 13 anys. I era dur, 12 hores diàries amb la pintura. Al final fins i tot escopia sang. I a les nits, estudiava batxillerat. Amb 19 anys vaig decidir fer oposicions a policia local. En les proves vaig córrer els 1.500 m en 4m6s. Vaig doblar tothom. “T’has passat”, em va dir Gabi Moto. Era el monitor de les oposicions i ens coneixíem. Vaig entrar al cos i estudiava Dret. Em vaig llicenciar. Tinc màsters i un ventall de cursos de formació. Vaig dirigir la comissaria de Montmeló i la de Rubí. Ara soc el cap segon a Rubí. Si tinc el rècord del món és el de destitucions com a cap de comissaria...
–...?
–He denunciat abusos al cos, maltractaments, corrupteles polítiques i tràfic d’influències. Amb el temps, la justícia m’ha donat la raó. Però fins que això passa, t’ho passes malament.
Lleida
60 anys Atletisme
Té el rècord català de mitja marató
El 2018 va superar un càncer
Miquel Pedrosa m’explica que el 2018 li van diagnosticar un càncer de pròstata amb metàstasi:
–I llavors vaig dir a la meva dona: “Em recuperaré i tornaré a córrer”.
I ho va fer: es va recuperar i va tornar a córrer.
Va ser mentre continuava de baixa. Tenia temps per entrenar-se, va començar a doblar els entrenaments. Va progressar, es va animar.
–A les sis del matí ja estic corrent. M’entreno durant una hora i mitja. Els caps de setmana faig tirades de 15 o 18 km. De vegades, a la tarda, acompanyo un dels meus tres fills als seus entrenaments de bàsquet i llavors m’entreno una altra vegada. Faig sèries de 200, de 300 o de 500 m.
Al febrer batia el rècord mundial de 5 km en ruta; després el desqualificaven: “Em vaig equivocar de ruta”
M’ofereix temps. Va de pressa.
Però la xerrada s’acaba i hem de parlar de La Mitja i el rècord fantasma.
–Miri –em diu–: aquell dia sortia al segon calaix. El primer calaix, el de l’elit, arrencava tres minuts abans. Vaig sortir al capdavant del meu grup i a l’altura del km 10, en un polígon, em vaig equivocar. Vaig tallar per un tram i em vaig menjar prop de 800 m. D’aquí surt aquella retallada de tres minuts. Quan vaig veure els resultats, em vaig exclamar. Vaig enviar correus a la Federació Espanyola i a la Catalana. Els vaig demanar que em desqualifiquessin. Ho van fer. I per això no entenc tot aquest enrenou que s’ha format. Com he de fer trampes? Si em coneix tot el poble!