Alba Cervera-Lierta,

Física, coordina el projecte d’ordinador quàntic Quàntum Spain

Les finances crackejades serien impracticables i la privacitat no seria possible.

Ni gairebé cap aplicació. Així que, veient les orelles al llop amb aquest algoritme, governs i grans empreses van començar a invertir de debò en computació quàntica per garantir la ciberseguretat.

I van arribar els resultats?

Gràcies a aquestes inversions, a finals dels noranta es fan amb èxit experiments com les portes lògiques quàntiques –la primera la va concebre el nostre físic Juan Ignacio Cirac– que ja no són només teoria.

I es va continuar invertint?

Tant, que a començaments dels 2000 es comencen a fer propostes de computació quàntica prometedores, però encara lluny de poder executar l’algoritme de Shor.

Es va comercialitzar alguna proposta?

El 2007, una empresa canadenca, D-Wave 2000Q, ja va anunciar que venia ordinadors quàntics...

Mentia?

Va posar tothom molt nerviós. I no, no mentien, però tampoc no eren tan eficients com per ser-ho del tot. Però la cursa es va accelerar: IBM va anunciar llavors que en només cinc anys tindria un ordinador quàntic i va complir. El 2016 ja tenia un ordinador quàntic, encara que no fos definitiu, al núvol.

No li trepitja els talons Google?

I Microsoft, Intel... Tots volen ser els primers i han fet que inversors privats inverteixin en quàntica milers de milions.

El president de Google em va dir aquí que l’ordinador quàntic encara era futur.

Google és dels que més ha avançat en computació quàntica, però cal reconèixer que ningú no ha arribat encara on volem. Encara estem en la infantesa.

No és cert que els xips ja no es poden fer més petits ni més potents?

Es diu que la llei de Moore, per la qual cada dos anys s’anava doblant la capacitat dels xips, està esgotada; però potser queda molt recorregut pel que fa al consum energètic...

De quants anys parlem per tenir ja aquí un ordinador quàntic al màxim?

Cinc, deu, vint an ys... Google el 2019 va fer un càlcul a la seva màquina quàntica que en un altre supercomputador hauria trigat 10.000 anys i ho va aconseguir amb molt poca energia; però encara no és el que entenem per un ordinador quàntic en plenitud.

Fa falta a Barcelona més inversió pública o privada, o totes dues?

Totes dues i com més aviat millor. Però ja estem en marxa. El 2025 esperem tenir 20 qbit a disposició de l’usuari; però jo sincerament crec que seran més. Aquí ja hi ha diners i il·lusió per aconseguir-ho.

Tinc 30 anys: soc ‘millennial’ i ja vaig tenir el meu primer ordinador a l’institut. Encara conservo el meu primer mòbil, un Nokia. Soc de Barcelona, on he tornat des de Toronto, perquè hi ha un bon ecosistema en quàntica. Ideologia? Represento molta gent i en tenen diverses. Col·laboro amb la Fundació La Caixa