La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden llança l’alerta de ciberguerra i ordena aixecar escuts davant Rússia
Washington tem que Moscou estengui els ciberatacs més enllà de Kíev
Els 7.830 quilòmetres que hi ha entre Washington i Kíev poden crear una sensació relativa de seguretat als Estats Units davant l’atac de Rússia a Ucraïna. En ple any 2022, però, es tracta d’una percepció errònia. Joe Biden n’és conscient i, a través de l’FBI i les agències de seguretat, ha llançat l’alerta de guerra, en concret de ciberguerra, perquè tant el sector públic com les empreses i els ciutadans aixequin escuts de protecció cibernètica contra possibles atacs de ransomware (segrest de dades i xantatge), o qualsevol altres forma de pirateig que pugui venir de Rússia.
“Si Moscou vol fer atacs cibernètics contra les nostres empreses i la nostra infraestructura crítica, estem preparats per respondre-hi. Durant mesos hem treballat en estretament amb el sector privat per enfortir les defenses cibernètiques i millorar la nostra capacitat de respondre als ciberatacs russos”, va dir Biden dijous després de l’inici de l’ofensiva de Vladímir Putin a Ucraïna.
La intervenció podia valer com a injecció de moral. Però com assenyalava, ahir a la CNN, l’expert en ciberseguretat i excap de la lluita antiterrorista dels Estats Units Richard Clarke, “cap nació no està ben preparada” en la defensa davant els ciberatacs massius i híbrids caracteritzats per la seva complexitat i per la dificultat per determinar-ne els autors reals, sovint amagats darrere de bandes “independents”.
Més que una amenaça, la ciberguerra és una realitat que pot agreujar-se. Les ofensives cibernètiques contra el parlament, diversos ministeris i no pocs militars d’Ucraïna amb què Rússia està acompanyant la invasió són un avís a tots els països que s’hi oposen i la combaten. Els analistes creuen que els sistemes ucraïnesos poden, a través de les seves connexions internacionals, servir de porta d’entrada per a intrusions més enllà de les seves fronteres.
Als EUA preocupen especialment les infraestructures crítiques, les grans corporacions i la banca. Sobretot ara que Biden i els seus aliats han imposat dures sancions molt centrades en el sistema financer rus.
Un atac cibernètic als EUA o un altre soci de l’OTAN podria decidir la implicació de l’Aliança en la guerra
L’any passat Biden va lliurar a Putin una llista de 16 àrees que “haurien de quedar fora” dels ciberatacs. La llista inclou l’aigua, l’energia, l’aigua i el sanejament, l’alimentació, la sanitat, els serveis financers, les comunicacions i els ens governamentals, tot vital per a la seguretat del país.
Una ofensiva de gran abast en algun d’aquests sectors, bé als EUA o a qualsevol país membre de l’OTAN, obriria el debat sobre la possible aplicació de l’article 5 de l’Aliança, segons el qual l’atac a un dels socis és l’atac a tot el club; és a dir, seria una declaració de guerra que podria decidir la implicació de l’OTAN en el conflicte, fins i tot amb armes convencionals. L’organització ja considera el ciberespai com un domini militar més, a tots els efectes.
De moment, i malgrat l’enorme temor de Washington per l’evolució dels esdeveniments –i per la seva llarga experiència en ciberatacs russos– ahir el quid de la questió era com ajudar Ucraïna. Biden va aprovar destinar 350 milions de dòlars en ajuda militar addicional al país, més 250 milions més en ajut econòmic general. Però no sembla que n’hi hagi prou. ■