Dos anys, un equip

Han passat dos anys des que a l’hospital Clínic vam diagnosticar la primera pacient amb covid. Avui toca una breu pausa per reflexionar. Hi ha coses que sembla que van passar gairebé ahir i altres el record de les quals és gairebé impossible de situar. Aquesta crisi ens ha fet més conscients de les nostres limitacions i fortaleses: la col·laboració, la solidaritat, la capacitat de prendre decisions autònomes, l’escassetat de personal i recursos o la fatiga pandèmica. L’esforç fet per tots els professionals sanitaris, tant als hospitals com als CAP, al sistema públic i al privat, ha estat i és notable. Un gran equip.

Hem provat sempre de fer la nostra feina cada dia de la millor manera possible, en condicions gens fàcils i en un sistema sanitari infradotat. Hem intentat gestionar tan bé com hem pogut una crisi sanitària que impacta directament i greument en la salut de massa persones, caracteritzada a més per l’afectació de tota la nostra societat i l’alteració del nostre mode de vida. N’hem après molt: coneixem millor la malaltia, tenim vacunes segures i efectives (el gran triomf de la ciència) i també nous tractaments. Ens hem vacunat massivament (el gran triomf de la societat). Som, sens dubte, més a prop d’aconseguir el control funcional d’aquesta pandèmia.

Alguns dels meus companys que van ingressar els primers pacients continuen, dos anys després, atenent casos de covid, pràcticament sense parar. Entre ells hi ha els que es dediquen a les malalties infeccioses. Són part important de l’equip. Malalties infeccioses és una àrea de coneixement amb més de 40 anys d’existència a Espanya, amb una trajectòria internacionalment reconeguda i objectivable en l’assistència, en la docència i en la formació continuada. La seva producció científica és de molt alta qualitat i quantitat. La seva contribució a una millor preparació davant problemes de salut rellevants, com poden ser noves epidèmies o la resistència antibiòtica, és innegable. Tot i això, Espanya és l’únic país de la UE que no reconeix oficialment aquesta especialitat, una anomalia que s’ha de corregir urgentment. Necessitem captar nous especialistes perquè es formin adequadament per la via MIR als nostres hospitals i facin possible el relleu generacional.

En aquesta pandèmia hem après que cal anar corregint errors. També cal aprofitar les capacitats i els coneixements de tots els professionals, sanitaris i no sanitaris, que demostren la seva voluntat de servei. Una nova malaltia infecciosa, un nou coronavirus que va passar molt probablement d’un reservori animal a l’home, ha posat el món sencer a prova aquests dos anys. Ens ha demostrat, amb dolor i patiment, la importància del concepte “un món, una salut”: la salut de les persones, la dels animals i la del planeta són una mateixa cosa. I tots nosaltres en som responsables.

La salut de les persones, la dels animals i la del planeta van unides