La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No portar una vida saludable afecta el risc d’alzheimer”
Marta Cortés Canteli Biòloga del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars
L’acumulació de plaques amb colesterol a les artèries és un dels factors més comuns de risc cardiovascular. Els últims anys l’ateroesclerosi s’havia relacionat amb un risc més alt de deteriorament cognitiu en l’envelliment, però no se’n sabia l’impacte real sobre la salut cerebral. Marta Cortés Canteli, del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid, ha observat que persones sanes de mitjana edat amb ateroesclerosi asimptomàtica tenen menys metabolisme al cervell, sobretot en zones implicades en el desenvolupament de demències com l’alzheimer.
Quina és la relació entre el risc cardiovascular i el metabolisme cerebral?
Tant les malalties cardiovasculars com les n euro degeneratives, com l’alzheimer, conviuen en etapes asimptomàtiques entre deu i vint anys. És a dir, les alteracions comencen moltíssim abans que els símptomes es manifestin. Una persona que comença amb problemes cognitius als 70 anys segurament ja tenia alguna alteració cardiovascular o cerebral als 50.
Què van veure en l’estudi?
L’estudi PESA va començar el 2010 avaluant la progressió de l’ateroesclerosi asimptomàtica, quan es van reclutar més de 4.000 participants sans d’entre 40 i 55 anys. Malgrat que no tenien cap tipus de malaltia cardiovascular, més d’un 60% ja presentaven ateroesclerosi subclínica en algun territori vascular. A les persones que tenien més ateroesclerosi subclínica se les va convidar a participar en un altre subestudi de 547 participants a qui es va fer un PET de glucosa. Les regions del cervell que van mostrar menys activitat metabòlica van ser les que després s’afecten en l’alzheimer. El cervell és un dels òrgans que més glucosa capta de tot l’organisme, és molt actiu metabòlicament. En les malalties n euro degeneratives un dels primers marcadors que s’altera és el metabolisme cerebral, molts anys abans que comenci qualsevol problema cognitiu.
Això significa que aquests voluntaris desenvoluparan demència?
És una associació, cal agafar-la com el que és i amb tota la precaució. Aquestes persones ara no tenen problemes cognitius, però la nostra hipòtesi és que, si continuen així, segurament aquestes regions del cervell seran més susceptibles de patir problemes durant l’edat més senil. Avui dia no ho podem saber, ningú no està diagnosticat amb alzheimer; per això cal seguir els voluntaris per veure com estan d’aquí uns quants anys. És cert que el cervell s’adapta molt bé. Potser si la gent canvia l’estil de vida el cervell és capaç de compensar. És una de les coses que no sabem. L’estudi PESA està previst que continuï fins al 2029.
Els hàbits de vida també impacten en la salut cerebral?
El doctor Valentí Fuster [coordinador de l’estudi] sempre diu que com a cardiòleg està fart de dir als pacients que es cuidin per evitar desenvolupar algun problema cardiovascular. Ni cas. Això sí, en el moment que els diu: “Si no es cuida pot desenvolupar algun tipus de demència, perquè les malalties cardiovasculars estan molt relacionades amb el deteriorament cognitiu en l’edat més avançada”, aleshores sí que en fan cas. El fet de no tenir un estil de vida saludable pot afectar la manera com es passaran els últims anys de la vida en l’àmbit cognitiu.
L’ateroesclerosi es deu a l’estil de vida o té una causa genètica?
Totes dues coses. Els estils de vida sens dubte hi tenen molta relació. Tots els factors de risc cardiovascular –hipertensió, sedentarisme, tabac, diabetis, colesterol elevat...– estan directament relacionats amb el desenvolupament d’ateroesclerosi.
Aquest estudi és com tornar als orígens de la investigació en l’alzheimer, no?
A la primera autòpsia de la malaltia, el doctor Alzheimer va descriure atròfia cerebral, presència de plaques amiloides i cabdells, i presència d’ateroesclerosi als vasos cerebrals. Malgrat que fos un sol pacient, és curiós que al seu primer informe digués que hi havia un component vascular. Crec que caldria abordar la malaltia d’una manera multi disciplinària i amb més d’un tractament.
Tot i això, per què la investigació se centra en les afeccions del cervell?
Si veus una cosa anormal al cervell, com ara les plaques i els cabdells, has de mirar d’entendre d’on venen. Això ha estat fonamental per entendre la malaltia en l’àmbit de l’anatomia patològica per saber què passa. Però sí que és cert que no s’ha dedicat tant de temps a tota aquesta part vascular. Si poses el conjunt de vasos sanguinis de l’organisme en línia recta pots anar de Madrid a Sevilla: fan uns 500 quilòmetres. Tot està irrigat per vasos sanguinis, fins i tot pels vasos que irriguen els mateixos vasos cerebrals. Com no ha de tenir un impacte, això? Les plaques i els cabdells també tenen a veure amb la malaltia. No és un problema només vascular, però d’alguna manera la vasculatura cerebral està implicada amb el fet que les plaques s’estiguin dipositant al cervell. ●
Resultat de l’estudi Les persones amb ateroesclerosi tenen menys consum de glucosa al cervell
Les implicacions Modificar l’estil de vida en l’edat adulta pot reduir el risc de demència en la vellesa