‘Las ilusiones perdidas’ s’endú set César en una gala sota el xoc d’Ucraïna

La gran família del cinema, reunida al mític teatre Olympia de París a la gala anual dels César, es va esforçar divendres per mantenir una festa cultural malgrat el xoc de la guerra d’Ucraïna. El missatge de solidaritat cap al país atacat va ser unànime.

El gran triomfador va ser el film

Las ilusiones perdidas, de Xavier Giannoli. Aquesta adaptació de la novel·la homònima d’Honoré de Balzac, ambientada al segle XIX, es va emportar set estatuetes, entre les quals les de millor pel·lícula, fotografia i vestuari. Benjamin Voisin va guanyar el César al millor actor revelació i Vincent Lacoste el guardó a l’actor secundari.

Annette va ser la segona pel·lícula amb més premis. En va aconseguir cinc, per al millor director (Leos Carax), millor muntatge, so, efectes especials i banda sonora original.

Madres paralelas, de Pedro Almodóvar, que aspirava a millor pel·lícula estrangera, va ser derrotada per The father, dirigida per Florian Zeller i protagonitzada per Anthony Hopkins i Olivia Colman. Cate Blanchett, que fa pocs dies va obtenir el Goya Internacional, va rebre el César d’Honor. L’hi va lliurar Isabelle Huppert.

El drama de la invasió d’Ucraïna va planar durant tota la cerimònia. “Farem com si la guerra no hagués començat”, va dir el presentador, Antoine de Caunes, tot just sortir a l’escenari. Però tot seguit va admetre que era impossible no evocar “el que està passant en aquest mateix moment a tres hores d’aquí”.

“El que celebrem als César és preciós, l’art, la paraula lliure, el treball en equip –va prosseguir De Caunes–. Evidentment, aquesta nit no podem canviar el món. No seria adequat donar lliçons”. “L’essència del nostre ofici és continuar, passi el que passi, fins i tot si el món sembla que s’esfondri al nostre voltant”, va con

“L’essència del nostre ofici és continuar, fins i tot si el món s’enfonsa”, va dir De Caunes, presentador de la gala

cloure el mestre de cerimònies.

Abans de començar la gala, la ministra de Cultura, Roselyne Bachelot, va subratllar el context geopolític tràgic. Hi estava obligada, sobretot, després de la intensa –però estèril– tasca mediadora del president Emmanuel Macron. “No vull aixafar la festa, però recordem el que passa a Kíev, a la població ucraïnesa. Hi ha artistes, cineastes, periodistes, i ens solidaritzem de debò amb ells”, va dir la ministra.

Després de recollir el premi, Cate Blanchett també va al·ludir a Ucraïna a l’hora de destacar el poder del cinema per explicar el món. ●