La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’odissea de l’Anna per sortir d’Ucraïna
Familiars i amics a l’estranger es coordinen per donar suport a les dones i nens en el viatge per escapar de la guerra
Entre l’angoixa i l’alleujament, la ucraïnesa Anastàssia Orlova, de 29 anys, va arribar a l’estació de tren de Lublin, ciutat principal de l’est de Polònia, després d’un rabent viatge des d’Oslo, on viu amb el seu marit i la seva filla de tres anys. “La meva mare pateix del cor i és aquí a l’hospital, en el trajecte per sortir d’Ucraïna la seva malaltia va empitjorar; feia molt fred a la cua de cotxes cap a la frontera, ella m’anava informant pel mòbil; al final vaig decidir agafar un avió a Varsòvia per venir a Lublin a buscar-la”, explica atropelladament. Després vam saber que la mare, Anna Beletska, de 47 anys, ja està millor, si bé l’hospital de Lublin l’ha fet firmar un document així que li donen l’alta sota la seva responsabilitat. Mare i filla volaran a Noruega com més aviat millor. Però la dura experiència de fugida de la senyora Beletska i algunes ramificacions familiars que posseeix il·lustren com en temps de guerra un desenllaç pot venir donat per la casualitat, com les decisions individuals es prenen de vegades per raons històriques, i també com la diàspora ucraïnesa a l’estranger es mobilitza per salvar els seus compatriotes.
Tant com els trens, autocars i cotxes, les xarxes socials i el mòbil estan sent claus a la sortida de milers d’ucraïnesos del país. L’agència de l’ONU per als refugiats (Acnur) va elevar a 368.000 el nombre d’ucraïnesos –la majoria, dones i nens– que han escapat a l’estranger. D’ells, 150.000 van creuar Polònia. “La meva mare no sap conduir; així que quan els russos van envair dijous, se’n va anar amb un matrimoni amic al cotxe d’ells”. Els tres van marxar aquell mateix dijous de la seva ciutat, Kovel, que està a 150 quilòmetres de la frontera polonesa. A la nit, ja a la llarga cua de vehicles en ruta cap al pas fronterer de Dorohusk, va transcendir l’ordre del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que els homes de 18 a 60 anys s’havien de quedar per lluitar.
“El marit de l’amiga de la meva mare té 56 anys; van començar a discutir: ell deia que es quedava i que ella se n’havia d’anar, ella volia quedar-se amb ell; la meva mare m’ho anava explicant per telèfon –diu Anastàssia Orlova com si encara ho estigués sentint–. Al final va guanyar ella; tornarien a Kovel tots dos”.
La filla va implorar a la mare que demanés a la gent d’altres cotxes si podia anar amb ells; no hi havia lloc i Anna Beletska es preparava per tornar enrere. “Vaig recordar una amiga ucraïnesa d’Oslo de qui dues germanes i un nen havien sortit d’una altra ciutat, Rivne, que és a dues hores de la frontera; li vaig trucar: poden elles recollir la meva mare en algun lloc de la cua? Vam aconseguir coordinar-nos i al final la meva mare va pujar a aquest cotxe i va creuar amb elles. En total, 23 hores de viatge per cobrir 150 quilòmetres, i és així per a totes les ucraïneses per fugir”. Ja a Polònia, Beletska va demanar una ambulància.
Mare i filla es reuniran a Oslo amb el pare, que va viatjar a Noruega fa dies segons un pla familiar
“Els meus sogres s’han volgut quedar a Kíev”, diu l’Anastàssia, que es va traslladar des d’Oslo
previ: és instal·lador de calefaccions i s’anava a ocupar de la instal·lació a la caseta de camp que s’han comprat l’Anastàssia i el seu marit. L’home té 52 anys, és a la franja d’edat de combatre i ara vol tornar a Ucraïna. “però no l’hi permetré; soc filla única, els meus pares no són grans, els vull tenir amb mi; ha estat una casualitat que ell estigués fora d’Ucraïna quan va començar la guerra”, diu.
El seu marit, també ucraïnès, afronta la situació oposada. Els seus pares, residents a Kíev, russòfils i nostàlgics de la Unió Soviètica, van afirmar fins al final que Rússia era una nació amiga i que Putin no atacaria Ucraïna. El dia de la invasió les seves conviccions es van enfonsar, “però van decidir no anar-se’n de Kíev; fins i tot amb les explosions es negaven a baixar al soterrani, el meu marit i el meu cunyat, que viuen a Polònia, els renyaven per telèfon; al final van baixar per no disgustar-los”, explica Orlova, afligida. L’alcalde de Kíev, Vitali Klitstxko, va anunciar ahir a la nit que la capital està envoltada per les tropes russes i que ja no és possible evacuar civils. Com tota la població, els sogres d’Orlova ara estan assetjats. ●