La cadena del maltractament

Sota el títol “El meu pare és un monstre” La Vanguardia va publicar abans-d’ahir un reportatge sobre els efectes de la violència de gènere que es projecten més enllà de la víctima immediata. El nombre de persones afectades per aquest fenomen és enorme. A Espanya hi ha més d’1,6 milions de menors que assisteixen, inermes, als abusos que practica un dels seus progenitors contra l’altre. Menors que presencien diàriament maltractaments, infligits amb més freqüència a la seva mare, i que també són sovint, de retruc, víctimes dels esmentats maltractaments.

Créixer en un entorn familiar marcat per la violència crònica és una condemna per a tota la vida. Aquests maltractaments deixen en els nens una empremta nefasta i inesborrable. De vegades, perquè ells mateixos són els qui pateixen les agressions. De vegades, perquè el que han vist a casa en els seus anys de formació els deixa un pòsit d’amargor d’efectes retardats i duradors. El risc de depressió, de dependències tòxiques, de desequilibris psicològics, de trastorns alimentaris, i fins i tot de suïcidi, s’incrementa de manera exponencial en els joves que han presenciat conductes tan lamentables.

Aquest fenomen és terrible, tant perquè per a la majoria dels nens afectats és incomprensible com per la seva extensió. Amb la dada dels 1,6 milions d’afectats espanyols tot queda dit. Encara que tampoc no és una dada que hagi de causar sorpresa, atès que més del 90% de les dones que pateixen algun tipus de violència física, sexual o emocional en mans de la seva parella tenen fills de poca edat. I perquè la meitat dels nens que han crescut en una circumstància tan adversa s’han convertit també, ells mateixos, en víctimes d’aquesta violència cega.

Els ensenyaments que es desprenen d’aquesta realitat no són gaire diferents dels derivats de les dimensions del maltractament al nostre país. Però van més enllà. Perquè una cosa és lluitar contra la violència de gènere, quelcom peremptori, y una altra és lluitar contra les penalitats derivades d’aquest tipus d’abusos; és a dir, les penalitats que pateixen els menors que han tingut la mala fortuna de néixer en una llar on es practiquen habitualment.

Davant aquests abusos tan sols hi ha una mesura inexcusable: denunciar-los el primer cop que es detecten, sense cap objecció. Cada dia que passa sense atacar-los, aquests problemes creixen. Cal revelar-los com més aviat millor. Per evitar que les víctimes continuïn patint. I, també, perquè els seus fills puguin estalviar-se’ls. ●

Els qui abusen de la seva parella causen també danys imperibles als fills