La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els guardians del medi ambient
La unitat central dels Mossos d’Esquadra que s’encarrega de l’entorn natural ja ha fet trenta anys, i aquests dies cinc dels fundadors d’aquell primer grup es jubilen satisfets d’haver contribuït a millorar la consciència mediambiental
Trenta anys ja són prou per valorar fins a quin punt la tasca d’uns quants mossos d’esquadra que van participar en l’aventura de crear l’embrió del que avui és l’àrea central de medi ambient va influir en la millora de la conservació de l’entorn natural. No és simple retòrica. Aquests dies s’han jubilat cinc d’aquells policies de la Generalitat després de tres dècades al servei de la causa mediambiental. Pengen l’uniforme orgullosos.
L’Eduard, en Ferran, en Josep, en Jaume i l’Ernest acumulen tal quantitat de serveis i anècdotes d’aquells inicis precaris que costa seguir-los el fil. El to i l’emoció amb què anys després recorden les primeres condemnes per delictes mediambientals evidencien el seu compromís amb el medi ambient. L’àrea té una secció industrial i una altra de natural. Els cinc agents que aquests dies lliuraran la placa i l’arma formen part del primer grup especialitzat, entre altres serveis, a documentar i provar des d’abocaments fins a filtracions contaminants que durant anys han destruït molta de la nostra fauna i flora.
És igual qui dels cinc expliqui l’anècdota, perquè els pertany a tots. Eren els principis dels anys noranta, i aquella brigada de Medi Ambient, ubicada a les antigues dependències policials del carrer Pujades de Barcelona, treballava principalment donant suport a la Junta d’Aigües. Els va costar de guanyar-se la confiança i el respecte de jutges i fiscals. Aquells set policies amb tot per aprendre van tenir la sort de coincidir amb el fiscal de Medi Ambient de Catalunya, José Joaquín Pérez de Gregorio, que es va convertir, com l’actual, Antoni Pelegrín, en aliat imprescindible per a les seves investigacions.
Els primers detinguts per un delicte mediambiental a Catalunya van ser dos responsables d’una empresa de precursors farmacèutics que abocava residus a la riera de Rubí. Després en van venir molts més, que van ajudar a crear una nova consciència mediambiental en uns empresaris que miraven d’esquivar-los i unes administracions a les quals al principi els costava comprometre’s amb la protecció de l’entorn.
Un dels mossos recorda el dia que van arribar a una empresa del Penedès creada per les grans famílies del cava que gestionava de manera irregular els residus que genera la fabricació de l’escumós. Quan van arribar al despatx del responsable, la reacció va ser semblant a la d’altres empresaris i polítics en aquells primers anys: “Li asseguro que vostè demà ja no serà mosso”. Primer va telefonar al llavors conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta. “Estava a punt d’advertir-lo que el meu era un altre, Macià Alavedra, llavors a Governació”.
Al final, coincideixen, la gran
La tasca d’aquells primers policies va influir en la millora de la conservació de l’entorn natural
“Nosaltres vam posar el nostre gra de sorra perquè al Besòs o al Llobregat avui hi nedin els peixos”
recompensa d’aquestes tres dècades és constatar com ha tornat la vida, la fauna i la flora a alguns dels rius de Catalunya que durant anys van ser clavegueres. “I nosaltres vam posar el nostre gra de sorra perquè al Besòs o al Llobregat avui hi nedin peixos”. Sovint les nits les passaven amb botes d’aigua fins als genolls, ocults entre la brossa dels voltants d’una fàbrica per documentar el moment que l’empresa de la qual havien rebut una xivatada feia l’abocament tòxic i il·legal. Un altre recorda amb orgull com la muntanya de sal del Cogulló, a Sallent, encara omnipresent, va deixar fa pocs anys de rebre més runa de potassa després d’una sentència que avalava el treball policial que va portar l’empresa a judici.
Les investigacions podien començar observant ells mateixos alguna alga o peix que flotava i que evidenciava que alguna cosa no anava bé en aquell riu. Una de les investigacions més importants va ser la d’Erkimia. Els policies van començar a sospitar dels abocaments a l’embassament de
Flix. Un dissabte van informar el llavors fiscal en cap de l’Audiència de Tarragona, José Maria Parra, que va avisar l’únic fiscal que hi havia aquell dia a l’edifici, Ignacio Monreal. Els agents van aparèixer amb documentació, imatges i fins i tot un vídeo. Vinti-sis anys després, Erkimia va ser castigada penalment pels abocaments. Fa dos anys l’empresa va pagar la indemnització per la neteja del pantà a què va ser condemnada el 2003.
Aquests mossos també van ser pioners en les investigacions de les macrogranges de porcs i la gestió dels purins, que després de moltes inspeccions, multes i condemnes van canviar el sistema d’emmagatzematge per evitar filtracions tòxiques.
Durant aquests 30 anys han rebut tanta formació en química i geografia que la gran majoria va acabar completant els coneixements amb llicenciatures en la matèria. No sempre els ha tocat arrossegar-se per clavegueres de 30 quilòmetres per documentar abocaments il·legals o jugarse la vida submergits en un pantà per col·locar un artefacte dissenyat per ells que mesurés els sediments del fons. També van sancionar una empresa que va rebre congelades un centenar de tortugues d’una espècie protegida. L’empresari els va assegurar que la sopa d’aleta de tortuga era “normal”. Com molta gent podia pensar en aquells temps no tan llunyans que llançar tota la merda a un riu també ho era. ●