Com cal regalar una inversió

Les dificultats que ha posat l’Ajuntament de Barcelona perquè el Primavera Sound, el principal festival de música del sud d’Europa, es faci en dos caps de setmana consecutius han portat els organitzadors a buscar-se la vida fora. I com que aquest esdeveniment internacional és molt llaminer, no li han faltat nòvios per acollir-lo. D’aquesta manera, Madrid va estendre la mà ràpidament i va oferir tota mena de facilitats per acollir el Primavera Sound. No en va, la capital d’Espanya acumula una llarga tradició d’adoptar iniciatives nascudes a Barcelona.

Així ha estat com Barcelona ha perdut la possibilitat que el seu festival de capçalera creixi i ha renunciat que augmentin notablement els beneficis econòmics inqüestionables que reverteixen en la ciutat i en els seus ciutadans. Aquest impacte positiu es podia haver quedat el 100% a Barcelona, però es repartirà amb Madrid sense que la capital del Regne hagi aportat res en l’esforç de promoció i creixement dut a terme durant els vint anys de trajectòria d’aquest festival. Ara que

Barcelona inverteix 20 anys en el Primavera Sound i deixa que Madrid es quedi la meitat del pastís

l’esdeveniment és un èxit indiscutible, regalem la meitat del pastís al competidor més potent que té Barcelona a Espanya. El negoci d’en Robert i les cabres, vaja.

Per si la situació no fos prou desgraciada, el missatge que va llançar el govern municipal per comunicar aquest despropòsit no té pèrdua. M’imagino que hi va haver una reunió d’urgència per estudiar com es podia explicar positivament a l’opinió pública el que sens dubte era una mala notícia i se’ls va ocórrer dir que compartir la seu del Primavera Sound amb Madrid era “una excel·lent notícia” perquè demostra la capacitat de Barcelona d’exportar esdeveniments culturals que són l’enveja d’altres ciutats.

On queda la inversió com a ciutat per impulsar aquest festival? De debò és això el que volem de Barcelona? Volem que sigui una mena de la Masia de grans idees perquè d’altres se n’aprofitin? A un altre nivell, és com si ens alegréssim que aquí invertim en la formació de metges, enginyers o professionals d’alt valor perquè després marxin a altres països a crear-hi riquesa. Si som incapaços de conservar els pocs punts forts que tenim en un món tan competitiu i amb tanta oferta millor que Barcelona, serà difícil prosperar i ens quedarem, a tot estirar, en simple incubadora de talent. Potser és el que realment es vol des del govern i no ens n’hem assabentat.

Avui comença el Mobile World Congress i moltes ciutats tornaran a mirar Barcelona amb enveja i amb l’ambició de convertir-se en seu d’aquesta fira mundial. Fa temps que hi ha moviments en aquest sentit, sense èxit fins ara. Esperem no donar peu a les esperances d’aquestes ansioses aspirants a arrabassar la capitalitat barcelonina, perquè de ganes no en falten.