La Vanguardia (Català-1ª edició)
De mare d’‘E.T.’ a guru espiritual
L’actriu Dee Wallace ara combina la interpretació amb l’autoajuda
La seva participació a E.T., l’extraterrestre es limita a unes quantes escenes, però tot i això tothom qui hagi vist el clàssic d’Spielberg del 1982 sap perfectament qui és. Dee Wallace va ser l’actriu encarregada d’interpretar la mare dels tres nens que acullen a casa l’encantador extraterrestre i la que és l’última de la família d’assabentar-se de la seva presència. Tot i que quan va participar en aquesta pel·lícula, el gran realitzador dels Estats Units ja treballava amb grans estrelles com Richard Dreyfuss o Harrison Ford, per al seu setè llargmetratge cinematogràfic va optar per posar l’accent en els nens i en el seu amiguet interespacial.
Probablement, la més coneguda de tot l’elenc quan es va estrenar la pel·lícula era precisament Dee, qui amb una llarga carrera en cinema i televisió havia protagonitzat Udols per a Joe Dante,
Fa trenta anys que es dedica a descobrir com ser feliç i està preparant el seu sisè llibre sobre el tema
també havia treballat també a 10, la dona perfecta, sota les ordres de Blake Edwards. Després de gairebé 40 anys d’aquesta estrena que va canviar per sempre la història del cinema, Wallace continua actuant, però dedica gran part del seu temps a una cosa completament diferent: ajudar els altres a trobar-se a si mateixos a través de llibres, classes i un programa setmanal que difon cada diumenge per internet als matins de Califòrnia.
“Jo sempre vaig escriure, em vaig graduar a la universitat de Kansas amb una especialització en periodisme i vaig col·laborar amb el diari de la meva escola secundària”, explica Dee a l’entrevista amb La Vanguardia i afegeix: “Jo sentia que havia de difondre la meva feina guaridora, en què ja fa 30 anys que hi treballo. Quan coneixes la veritat i has descobert com ser feliç, saludable i vibrant en la teva vida, el millor que pots fer és posar tot això sobre paper. Per sort, tenia un nom que la gent coneixia i així va ser com va començar tot”.
Fins ara, Dee ha publicat cinc llibres, amb títols com Despiértate ahora, Creación consciente, Todo es posible, Luz brillante, La gran E i, el més recent, Nacido: dando a luz a un nuevo tú, i ja en té a punt un sisè. La seva filosofia de vida, certament, l’ha ajudat a superar moments personals durs, com la sobtada mort del seu espòs, el també actor Christopher Stone, a qui va conèixer a Udols i amb qui va treballar en un altre clàssic de l’horror, Cujo, així com el suïcidi del seu pare i després el d’un germà, tot just dos anys enrere. Qui vulgui assabentar-se de tots els detalls del seu mètode d’autoajuda, només ha de visitar el seu web, www.iamdeewallace.com, en què també es pot contractar una sessió individual de mitja hora amb ella per la mò
dica suma de 132 euros.
A l’entrevista, Dee explica que al llarg dels anys s’ha trobat regularment en convencions de fans amb Henry Thomas i Robert McNaughton, que van interpretar els seus fills mascles a E.T, però que no ha tornat a veure Drew Barrymore, la que amb 7 anys va encarnar Gertie, la petitona de la família Taylor: “De nena era veritablement explosiva. El primer dia al plató, jo estava asseguda esperant el meu torn i Drew va arribar i em va avisar que s’anava a asseure a la meva falda, i això va fer. Ella ja sabia qui era i qui volia ser”, recorda. Després afirma: “Del que més vaig gaudir en aquell rodatge va ser veure els nens jugant junts quan tenien temps lliure. També incloïen, com si fos un mes, un nen sense cames que es desplaçava en un monopatí, i era qui utilitzava el vestit d’E.T. a les escenes de la cuina”.
Wallace apunta que aquella pel·lícula, la més taquillera de la dècada, va ser la primera que va presentar una mare soltera, un paper que va repetir moltes vegades al llarg de la seva carrera, i que la seva contractació no va ser casualitat. Spielberg li havia fet una prova per a una pel·lícula anterior, Frenos rotos, coches locos, que va dirigir Robert Zemeckis, però què va exercir com a productor executiu: “Aquell dia va veure la mare que hi havia en mi, i per això directament em va oferir el paper quan va arribar el moment de fer E.T. L’Steven tenia una mare molt forta que era la que s’ocupava de la casa. I jo coneixia el tema molt bé perquè vaig créixer amb un pare alcohòlic i una mare que s’ocupava de mi i dels meus germans i va aconseguir que als tres ens anés molt bé”, diu.
Admet que mentre la filmava mai va imaginar que aquella pel·lícula tindria tant d’èxit, però va saber que havia estat testimoni d’una cosa especial mentre rodaven l’escena en què el petit extraterrestre marxa mentre tota la família l’acomiada: “Jo tinc una tècnica que em permet viure el moment, i crec que a la pantalla es pot veure al meu rostre l’emoció que m’havia provocat l’instant màgic que estava presenciant”, relata Dee amb to nostàlgic. ●
De la mítica pel·lícula, en recorda els nens que feien de fills seus jugant junts durant els descansos