La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un estudi afirma que ‘Euphoria’ fuig de fetitxismes a l’hora de representar els trans
Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) i la Pompeu Fabra (UPF) sobre la representació dels personatges trans a la sèrie Euphoria valora que el prisma sobre ells sigui “més complex” que l’habitual “mirada fetitxista” que sol recaure sobre el col·lectiu en els mitjans audiovisuals. La sèrie d’HBO Max segueix un grup d’estudiants de secundària, i retrata, amb bastant realisme, les vicissituds dels estudiants en l’amor, l’amistat, les drogues, les xarxes socials o el sexe.
Tot i que els personatges principals d’Euphoria són, entre d’altres, Rue Bennett, una adolescent amb problemes d’addicció a les drogues interpretada per Zendaya; en Fesco, un traficant de drogues, i la Nate, un esportista amb problemes d’ira; els investigadors s’han centrat en el personatge de la Jules, una adolescent trans que interpreta l’actriu també trans Hunter Schafer.
Les conclusions de l’estudi dels investigadors de la facultat de Comunicació de la UPF, Rafael Ventura i Eduard Ballesté, amb María José Masanet, investigadora de la facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, ha aparegut publicat a la revista Social Inclusion.
“L’interessant de la Jules és que és un personatge que pot servir de model i aspiració no només per al públic trans, sinó també per a les persones cisgènere", declara Rafael Ventura. Destaca que la sèrie en aquest sentit “normalitza i torna quotidià el personatge trans i mostra la Jules com una adolescent multidimensional” que s’allunya de la representació fins ara habitual del col·lectiu LGTBI, amb una habitual “mirada fetitxista”.
“S’ha passat de la completa invisibilitat (en què no hi havia representació d’aquests col·lectius, o se censurava o s’ometia intencionadament), després a una representació imperfecta (en què només es mostraven estereotips o representacions negatives, simplistes o ridiculizants) fins ara, quan finalment es poden veure narratives amb representacions més justes que tracten les persones LGBTQ+ de manera multidimensional”, conclou l’estudi. ●