La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Aquesta és la guerra de Vladímir Putin, no de Rússia”
Dmitri Glukhovski (Moscou, 1979) és periodista polític, però també autor de la popular saga de novel·les de ciència-ficció que va començar amb Metro 2033 i que ha estat traduïda a 37 idiomes i ha donat lloc a un univers amb videojocs i pel·lícules. Un món postapocalíptic on Moscou és una ciutat fantasma i els supervivents de la guerra nuclear han creat una civilització a la xarxa de metro. Però a més, ha estat un crític implacable de Vladímir Putin i, de fet, la seva novel·la Metro 2035
(Timun Mas) era, explicava ja el 2016, “una descripció emocional comprimida de la vida russa al segle XX, amb la gent en la foscor en un búnquer en continu estat de guerra, culpant els enemics de tot i sent bastament manipulats”.
Com està vivint l’atac? Esperava que passés un fet així?
Tot i que actualment soc a Europa, els meus pensaments estan amb els meus amics a Kíev que viuen sota els bombardejos russos, i els meus amics a Moscou, que han trobat el coratge per protestar obertament contra la injusta guerra que Rússia ha iniciat contra Ucraïna. Sí, havia detectat clarament signes molt preocupants de la imminent dictadura de Rússia, de les idees i accions cada vegada més irracionals, autoritàries i perilloses de Putin, i sí, he estat provant de parlar sobre aquests sinistres signes tant en la ficció com a les meves columnes. Però no, fins i tot com a autor de ciència-ficció no havia pogut imaginar mai que una guerra en tota regla amb tancs, avions, artilleria i infanteria, una invasió d’un país europeu, a l’estil de la guerra llampec de Hitler i amb una propaganda molt semblant, era possible al segle XXI.
Quins són per a vostè els principals motius d’aquesta invasió?
En primer lloc, crec que aquesta invasió es va preparar fa molt de temps. Ja al desembre el líder dels nacionalistes russos, Vladímir Zhirinovski, va relliscar durant el seu discurs al Parlament que el món canviaria el 22 de febrer, a les quatre de la matinada, i tots haurien de respectar la nova grandesa de Rússia i la seva posició al Donbass. Ara està en coma mèdic, però, qui sap, potser és un coma per espatllar l’operació d’encobriment de Putin? Fins i tot les demandes urgents al desembre de Putin de garantir immediatament la seguretat de Rússia, retirant-se l’OTAN de tots els països que s’hi van unir des del 1997, fet que semblava estrany, histèric i inexplicable, ara sembla part d’un pla més gran. Pretendre convidar els nordamericans a negociar, fer afirmacions inacceptables, després girar la taula i començar una guerra dient “vam mirar de parlar, però no vau escoltar”. Oh, Putin és tan bo interpretant el tipus ofès! Però, sisplau, no ho sentin per ell. Els veritables motius d’aquesta guerra han estat el cuc messiànic que li va picar i que li va fer creure que s’havia d’inscriure als llibres d’història com el gran líder el llegat del qual era que les terres perdudes de la Gran Rússia tornessin “a port” amb ell, i l’existència mateixa d’Ucraïna com un país lliure, democràtic i obert, on les eleccions no poden ser manipulades gràcies a les protestes i la resistència de la gent. Sí, Ucraïna és caòtica i corrupta, però la llibertat és una cosa que definitivament sí que té i una cosa que s’està evaporant de la Rússia de Putin. Les rondes més importants de repressió política i destrucció de la democràcia a Rússia van passar després que es guanyessin dues revolucions de carrer del Maidan a Ucraïna. Aquest va ser un desafiament existencial directe al projecte neoimperial de Putin, en què els drets i llibertats civils se suprimeixen per pura paranoia de perdre el poder.
Què pensa de les raons que ha donat Vladímir Putin per envair Ucraïna, des de la història –la inexistència del país– fins al genocidi a Donbass i la seguretat de Rússia davant l’OTAN?
No hi va haver genocidi a Donbass, això és una mentida. Hi va haver una guerra iniciada per elements russos que, sí, va costar la vida de civils en tots dos costats. Ara bé, sota el control rus, el Donbass ha estat regit com una república pirata on la gent viu en condicions molt pitjors que les que havia tingut sota el domini ucraïnès, però es feia servir constantment com a pretext per avergonyir i retreure el govern ucraïnès. Una vegada més, si les tropes controlades per Rússia no s’haguessin “rebel·lat” i pres el Donbass el 2014, continuaria sent la regió industrial més pròspera d’Ucraïna. Parlant de la seguretat de Rússia en vista de l’expansió de l’OTAN, crec que la relació causa-conseqüència aquí està pervertida. L’OTAN clarament va quedar avorrida i perduda sense un enemic, i Putin estava molt emocionat i encantat de fer servir el seu nou i brillant exèrcit renovat. I és després de l’annexió de Crimea que l’OTAN va trobar el nou-vell propòsit de la seva existència. Si les garanties de seguretat són el que Putin volia aconseguir per al nostre país, és exactament el contrari del que està aconseguint. M’entristeix que la meva estimada Rússia viatgi enrere dècades per aquest acte irracional i cruel, que satisfà les ambicions d’un home vell i la seva secta.
Es podria haver evitat aquesta guerra?
Sorpresos i horroritzats, com estàvem jo i molts dels meus compatriotes el primer dia de la invasió, comença a aparèixer com a resultat lògic dels processos que s’han vingut donant a Rússia els últims anys. El poder descontrolat que Vladímir Putin es va assegurar després de vint anys al tron de Rússia, per descomptat, l’ha pervertit. Els últims anys que només va estar envoltat dels seus amics propers que li deuen tot el que tenen i en realitat són els seus guardians dels diners, sense atrevir-se a discutir amb ell, juntament amb els anys que va passar a la KGB, en què la paranoia professional és un gran avantatge, el va fer suspicaç, reservat, poc transparent, mai franc sobre les seves intencions, sempre actuant en la manera El seu sob
‘Neoimperi’
“Putin està provant de forjar un híbrid entre la Unió Soviètica i la Rússia imperial”
Suport dividit
“Menys de la meitat dels russos donen suport a la guerra, segons enquestes independents”