La Vanguardia (Català-1ª edició)
La importància d’un mem
El 85% dels diputats que formen el Parlament de Catalunya subscriuen que la llengua catalana va coixa, que cal reforçar-la i que el que es parla a tota la catalanofonia és una mateixa llengua encara que l’anomenem amb noms diversos. Aquest percentatge és una gran notícia per a la bona salut del català, que s’ha traduït en un Pacte Nacional per la Llengua, que la setmana passada va fer els primers passos.
He fet servir expressament la paraula catalanofonia en reconeixement del castellonenc Miquel Àngel Pradilla, que, juntament amb l’eivissenc Isidor Marí, tots dos membres de la Secció Filològica de l’IEC, han coordinat el grup d’experts que ha elaborat l’informe que estableix les bases del pacte.
L’informe radiografia els problemes que afecten la llengua catalana i és a partir d’aquí que caldrà especificar quines solucions cal aplicar-hi. Solucions que poden ser de diferent mesura i abast, i que poden dependre del Govern, les institucions, les entitats i les empreses, o bé de qualsevol de nosaltres com a individus. Des d’una totxana fins a un còdol, tota pedra fa paret, diu la dita.
Doncs bé. En aquesta tasca que no cal abandonar mai, ara l’Optimot, el servei de consultes lingüístiques constituït per Política Lingüística, el Termcat i l’IEC, s’ha empescat un concurs de mems. Calia? Oi tant. La presència de la llengua catalana al món digital és escassa. És per això que qualsevol aportació, espontània o induïda, és benvinguda. L’Optimot proposa de penjar mems en català a les xarxes socials. El concurs, que ja està en marxa i s’acaba aquest dimecres, demana d’etiquetar els mems amb #ConcursOptimot14. Els mems són aquestes imatges ocurrents que contenen un acudit o una reflexió esmolada de l’actualitat. La paraula mem és una barreja de les gregues gen (llinatge) i mimema ( cosa que s’imita).
La pel·lícula Alcarràs ha guanyat l’Ós d’Or de la Berlinale, i a partir del 16 de març, i durant quatre setmanes, la companyia La Perla 29 representarà al Teatre Nacional La Colline, de París, l’obra 28 i mig. Totes dues són parlades en català i s’han obert camí nord enllà. Potser que ens comencem a treure la son de les orelles i desmentim el mite que en altres llengües s’arriba més lluny, perquè en català també és possible.
Ah, i si l’encerteu amb el mem, sapigueu que tindreu premi: subscripcions anuals a FilminCAT i exemplars de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana de l’IEC. Això sí, que no se us escapi cap falta. Jo, si m’hi hagués de posar, començaria amb la paraula mem mateixa, que a Mallorca i en altres indrets es fa servir com a contracció de veiam.
L’Optimot proposa un concurs de mems per normalitzar la presència del català al món digital