La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia perd dues figures del ballet
Hilarie deixa la direcció de l’Stanislavski i Ratmanski renuncia a estrenar al Bolxoi
tat ascens al poder va ser un miracle que va trigar anys a pair i el va fer fantasiejar sobre el seu destí de convertir-se en el governant de Rússia amb una missió històrica: la de reparar la Unió Soviètica col·lapsada (que ell descriu com la tragèdia més gran del segle XX). El seu menyspreu i enemistat oberta envers l’estat ucraïnès, que repetidament va anomenar un projecte titella dels EUA per desestabilitzar Rússia, avalat pels seus vells amics falcons de la KGB, ara governants de Rússia i els oligarques més rics, va convertir Ucraïna en un objectiu irritant però fàcil als seus ulls. L’únic que feia que aquesta guerra semblés impossible era el respecte per la vida humana, el pensament racional i la comprensió que avui aquesta mena de guerres ja no són possibles (fins i tot els nordamericans ho han descobert). Desafortunadament, el Kremlin no ha mostrat res de l’anterior.
Què opina del paper dels països occidentals en aquesta crisi? I el paper d’Ucraïna?
L’única culpa dels països occidentals de provocar aquesta crisi és la seva mera existència. Existeixen com un model diferent de desenvolupament, atreuen Ucraïna i l’atreuen per la seva prosperitat, l’allunyen del que Putin està provant de construir a Rússia: un neoimperi revisionista ultraconservador on ell i els seus amics, que no només controlen el país, sinó que a més el posseeixen financerament, podrien formar una nova aristocràcia i passar les seves riqueses i el seu poder il·limitat als seus fills i nets. Putin continua mirant cap enrere, està provant de forjar un estrany híbrid entre la Unió Soviètica i la Rússia imperial, governada pels mètodes de la KGB. Les seves aspiracions no són compartides a Ucraïna, però també a Rússia molta gent jove i de mitjana edat s’oposa totalment a les seves idees, fins i tot si tenen por de protestar. Crec que Europa està manejant bastant bé la crisi. Està actuant amb molta més decisió del que esperava el Kremlin.
Com ha estat la reacció del món cultural a Rússia?
Rússia està veient moltes declaracions públiques contra la guerra fetes a les xarxes socials per algunes de les estrelles de televisió més conegudes del país, que depenen totalment del finançament estatal i estan arriscant la seva carrera, i també per part de molts intel·lectuals, escriptors i directors. Són molt pocs els que donen suport a la invasió i els textos que estan publicant s’assemblen molt entre si, cosa que fa pensar que tots han estat escrits a l’Administració del President, la institució política més important de Rússia, i enviats a les celebritats lleials. Enquestes independents mostren que menys de la meitat dels russos donen suport a la guerra. I realment no vull que la gent digui “la guerra de Rússia amb Ucraïna”. És la guerra de Vladímir Putin, no de Rússia. ●
El ballarí i mestre de ballet Laurent Hilaire, exétoile de l’Òpera de París en temps de Nuréiev, ha decidit abandonar les seves funcions de director del ballet del Teatre Stanislavski de Moscou a causa de la invasió russa d’Ucraïna, mentre el consagrat coreògraf de Sant Petersburg Alexei Ratmanski, director del Bolxoi del 2004 al 2008, ha deixat el país de Putin i renunciat a la imminent estrena de L’art de la fuga a la capital russa. El Bolxoi havia de presentar aquesta nova creació al març, però “a causa de l’actualitat i després d’una negociació amb l’equip de producció, s’ha decidit posposar l’estrena del ballet”, ha indicat el teatre.
No és l’únic espectacle que el coreògraf té a la cartellera aquesta temporada. El Mariinski ha programat la seva reconstrucció del La filla del faraó, de Petipà. Però Ratmanski, que després de graduar-se a l’Acadèmia Coreogràfica Estatal de Moscou el 1986 va ser contractat per l’Òpera Nacional d’Ucraïna, abans d’iniciar la seva carrera internacional, ha abandonat Rússia.
Per la seva part, Hilaire, que va ser nomenat el 2016 pel director general de l’Stanislavski, Anton Guetman, ha declarat a France Press que la seva és una decisió que lamenta: “He treballat en harmonia en aquest teatre i me’n vaig amb tristesa, però el context ja no em permet treballar tranquil”. Candidat a director del Ballet de l’Òpera de París després de la marxa de Brigitte Lefèvre, Hilaire ha estat el segon francès al capdavant d’un ballet rus després del mateix Petipà.
Ja són diversos els artistes amb seu a Rússia que han optat per distanciar-se del poder després dels primers atacs a Ucraïna. Grans institucions a Moscou han perdut els seus responsables, i el famós cineasta i actor rus Daniela Kozlovski ( Txernòbil: Abyss, McMafia) ha apel·lat Putin des del seu compte d’Instagram. “Senyor president, només vostè pot parar aquest terrible desastre. Estan morint civils. El míssils apunten a les llars”.
Altres renúncies s’han registrat a Moscou, com la de la directora del Teatre Estatal i del Centre Cultural Vsévolod Meierhold, Elena Kovalskaia, que va anunciar a Facebook que deixava el càrrec: “No pots continuar treballant per a un assassí i que et paguin”. També han renunciat els lituans Mindaugas Karbauskis (teatre Vladímir Maiakovski) i Rimas Tuminas (Vashtangov). ●