La Vanguardia (Català-1ª edició)
La francesa amb més encant de l’òpera pren la Rambla
La soprano Julie Fuchs, que avui debuta en el paper de Mélisande al Liceu, convida neòfits en aquest art amb el projecte OperaIsOpen
Anava per a violinista però va sentir que li faltava alguna cosa. “No m’agradava fer música amb un objecte afegit... a més, em passava l’estona cantant, a la classe de violí, al cor, amb un grup de jazz...”. Així doncs, l’òpera ho reunia tot per a aquesta francesa amb charme que és la soprano Julie Fuchs: la música, el cant, el teatre. Però no conforme a lliurar-se en cos i ànima al seu art, troba temps per encomanar la il·lusió al públic neòfit. I ha creat un projecte, OperaIsOpen (‘L’òpera està oberta’).
Només cal veure el seu compte d’Instagram. Entre passejos per Barcelona amb el nen de tres anys i els assajos d’aquest Pélleas et Mélisande de Debussy que avui estrena el Liceu, Julie Fuchs (Meaux, 1984) mostra el treball que hi ha darrere del seu art i contribueix a posar fi a l’excusa que l’òpera és cara o només per a elits.
“Sempre comparo el seient més barat de diferents espectacles en una ciutat, i a Barcelona l’he comparat al cinema, el flamenc, el futbol i l’òpera... i el que es paga pel més allunyat del Camp Nou és molt més que el que val l’últim pis del Liceu. Al final acceptem pagar per allò que volem: el problema no és el preu, i tampoc és la solució”.
Fuchs proposa als seus seguidors que portin algú que no hagi estat mai a l’òpera i després es reuneix amb ells per intercanviar impressions. “Vaig convidar a l’assaig general dues o tres persones que no havien anat mai a l’òpera. Els vaig advertir: ‘És Debussy, Pelléas et Mélisande, sigueu responsables i llegiu una mica de la història i una mica de l’estil. Sapigueu que és fosca però intensa, i també que és una peça icònica en la història de la música’. Tot i que no els arribi a agradar, hauran vist quelcom important”.
Important i diferent, ja que Debussy no volia compondre una òpera, ni que els actors cantessin, sinó que expressessin emocions i atmosferes. El protagonisme és de les paraules, no de la veu, que només és un mitjà per comunicar.
Veient-la expressar-se, Fuchs sembla una d’aquelles dones que són bones en tot el que fan. Per dominar l’òpera practica ioga, meditació i canta altres tipus de música. “És un procés de vida això d’integrar el cant al cos. Per això estimo la professió: m’ha obligat a viure de certa manera, potser hauria estat més mandrosa si no”.
El següent que farà és Susanna a Le nozze di Figaro del Real i Platée a París. I debutar a Pesaro. Però el que la fa feliç és abordar per fi papers romàntics com la Julieta de Gounod. “Potser he esperat massa i he pecat de prudent”, conclou. ●
“Els vaig advertir: ‘Sigueu responsables i llegiu una mica abans de venir, és una història fosca però intensa’”