La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brots verds i jardiner
El Barça de Xavi Hernández insisteix a proporcionar sessions d’evasió de la realitat a la seva gent, cosa molt meritòria tenint en compte com la tenim, a la realitat. “Vladímir Putin posa en alerta màxima les seves forces de dissuasió nuclear”, titulaven ahir els mitjans de comunicació seriosos. Imaginin-se què van fer amb aquest material els sensacionalistes. Glups. Anar a l’estadi i presenciar la funció d’un equip amb sentit de l’espectacle és per tant molt d’agrair. L’opi del poble? Evidentment. L’alternativa és no sortir de casa, i d’això ja vam provar llargs períodes per culpa de la pandèmia. Carpe diem, doncs. I per descomptat, llarga vida a Pedri, jugador superlatiu, i moltes gràcies per la seva sotana a Balenziaga.
El Camp Nou va gaudir d’un gran partit del seu equip, i això comença a no ser notícia quan ho va ser sempre durant les últimes dues temporades. Cada brot verd (de vegades imaginat més que real) era onejat com l’inici d’una recuperació que no va arribar mai, però ara, a la fi, sens dubte hi ha planta per regar. L’equip de Xavi, el jardiner fidel (al dogma) a qui donar-li la culpa de tot això, ha enllaçat tres partits seguits guanyant, successió que no s’havia donat fins ara en tota la temporada, marcant a més quatre gols en cadascun. El llistó estava baix, és cert, però l’expectativa se situa ara molt a dalt, aquesta és la sensació que desprèn el Barça. Ahir a la nit l’estadi s’ho va passar bé i va acabar corejant el nom del seu entrenador, assenyalant-lo com a responsable, aplaudint-lo en senyal de gratitud.
La regularitat defineix els conjunts treballats, i el Barça de Xavi ho està, sap el que fa i ha pujat esglaons últimament perquè a la seva benintencionada pissarra ha afegit qualitat. La davantera és nova. Vet aquí la clau que ha accelerat la metamorfosi. Aubameyang fa gols, Adama Traoré continua sumant iardes i adeptes a les seves galopades, totes amb intenció de fer mal al rival, i Ferran Torres, a falta de gols, aporta mobilitat i amenaça, característiques de davanter de farcit que haurà de millorar però que els seus predecessors, avui en el filial, no podien desplegar per falta de cartell.
A Xavi li surt tot. Fortuna? Aquesta mena de sorts no arriba perquè sí. Hi ha molt penco darrere. En el futbol les inèrcies s’entrenen, i el de Terrassa entrena molt, una de les seves grans virtuts al costat de la relativització dels problemes. Si com a migcampista escapava suaument de les emboscades que li plantejava el rival, com a tècnic soluciona els temes difícils amb naturalitat equivalent, abaixa el volum del soroll i relativitza. L’estrès anul·la, així que al diable amb ell. Observem sinó el cas Dembélé, al qual gairebé espatlla una errònia decisió de la llotja. El francès va ser corejat per la grada i abraçat per tots per a la causa. Un gol i dues assistències.
També Dest descriu la bona mà de Xavi. El nord-americà té 21 anys i va ser anticipadament descartat com a actiu aprofitable. L’entorn és una trituradora. L’entrenador l’ha salvat de la pira i avui agafa forma de lateral dret creïble. No només això. Per l’esquerra també fa el fet. ●
El Camp Nou coreja el nom de Xavi perquè l’identifica com a responsable de la metamorfosi