Debat imminent

El Barça és un club històricament molt propens als debats. N’hi ha hagut de tots els àmbits, com per exemple el que va enfrontar a “kubalistas i suaristes”, o el que va generar la dicotomia entre Sadurní o Reina per decantar-se per qui dels dos havia de defensar la porteria en els partits de fora i de casa, fins que l’entrenador, Buckingham, va acabar escollint el cordovès. Altres divisions van ser de més calat, en les que es debatia el model de club, com l’enfrontament entre Núñez i Cruyff, que avui dia encara s’arrossega de manera irreconciliable entre laportistes i bartorrosellistes.

Ahir, sense voler, en el Tot gira de Catalunya Ràdio vaig obrir el dilema entre Ferran Torres i Memphis Depay, que ràpidament va fer entrar en ebullició les xarxes socials, especialment a partir del moment que vaig prendre partit pel neerlandès per la seva capacitat més gran de desequilibri davant el sacrifici més gran de Ferran en la recuperació. Malgrat que l’estadística juga clarament a favor de l’internacional neerlandès, que ahir va reforçar la seva condició de màxim golejador de l’equip sumant la novena diana per dues del valencià, amb la meitat dels partits disputats. Els internautes es van declarar a favor de l’ex del City, molt probablement perquè aquest últim és una aposta de Xavi i el primer va ser avalat per Koeman. Cosa que no hauria de ser així, si s’aplica el principi de meritocràcia pel qual diu regir-se el tècnic de Terrassa.

Que es generin aquestes discussions és especialment gratificant per a l’entrenador, perquè la competència és positiva per millorar el rendiment dels jugadors, que espavilen quan veuen amenaçat el seu lloc. No hi ha dubte que amb els fitxatges incorporats al mercat hivernal, més la recuperació d’alguns lesionats de categoria, com el cas de Pedri i del mateix Memphis, equilibren una plantilla molt descompensada al principi de temporada, sobretot per les inesperades sortides de Messi i Griezmann. Xavi té on escollir i la majoria de les seves eleccions són encertades en funció de l’estil de joc que intenta implantar.

Tal com es va demostrar ahir davant un exigent Athletic, el Barça està en plena fase de creixement sobretot quan al tècnic les alineacions no li venen donades i ha de posar en el pes de la balança de les seves decisions les diferents opcions que es puguin generar a la seva plantilla per guanyar-se un lloc l’onze titular. Encara que el gran dilema el continuï plantejant Dembélé, que amb el seu golàs i dues assistències va tornar a canviar els xiulets per aplaudiments.