“Cada dia que resistim acosta el del final de Putin”

Vaig ser 8 anys coronel de l’exèrcit soviètic i 12 en el d’Ucraïna. Vaig aconsellar al meu Govern no renunciar a l’arsenal nuclear: si encara el tinguéssim, no ens haurien envaït. Casat amb Svetlana: tenim 2 fills i 2 nets que resisteixen a Khàrkiv amb nosaltres. Putin ens castiga per elegir la UE, per això lluitem també per vostès

Ha caigut Khàrkiv? Arriben missatges contradictoris... Jo ara mateix li parlo des de casa meva a Khàrkiv. Són les 13 hores aquí i acabem de tornar del refugi i les tropes russes no han entrat a la nostra ciutat.

Com ha passat vostè la nit?

Millor que aquest matí, perquè petits comandos russos han entrat a l’alba al centre de Khàrkiv i al parc i sentíem aquí a casa el tiroteig; però han estat capturats per la nostra milícia i són presoners.

I ara?

Els russos ataquen Khàrkiv des de tres columnes, però els hem frenat, i la situació és més estable. Anem a dinar.

Tenen menjar i aigua?

Esclar. Però la línia d’internet sí que no és estable... em temo.

Doncs li faré la foto ara i la publicarem: no li fa por sortir-hi?

Assessoro l’exèrcit del meu país i soc coronel. Sé el que és un combat i una guerra. I sé que prendre Khàrkiv, amb un milió i mig d’habitants, la segona ciutat d’Ucraïna, seria decisiu per a Putin. Així que faci vostè les fotos que vulgui. No em fa por defensar la meva família, ni el meu país.

Esperi que la faig... Ja està! Feta.

I necessitem tota l’ajuda que Europa i Espanya ens puguin donar. Gràcies a La Vanguardia per aquesta entrevista.

Vostè és un expert en coeteria i armament nuclear: arribaran a utilitzar-se?

Aquesta és la gran pregunta que ens fem tots. Jo vaig ser coronel de coeteria a l’exèrcit soviètic durant vuit anys...

M’han dit que és vostè un prestigiós enginyer aeroespacial.

Amb la independència d’Ucraïna vaig passar a enrolar-me a les seves forces armades també en la gestió de coets i d’armament nuclear i ara fa que hi serveixo 12 anys, durant els quals vaig assessorar en les negociacions de desarmament.

I ara què en pensa?

Després de la independència, jo vaig aconsellar als nostres dirigents que mantinguéssim el nostre potencial nuclear de coets intacte; però el 1994, com sap, vam posar tot el nostre arsenal nuclear sota gestió internacional després de firmar l’acord de desarmament amb els EUA.

Creu que vostè tenia raó?

Crec que ara els fets i que li estigui parlant amb el meu país envaït demostren que no m’equivocava. Si tinguéssim encara armament nuclear, Rússia no ens hauria envaït.

Potser és només culpa de Putin i no de vostès?

Nosaltres vam decidir fa dos anys formar part de l’OTAN i de la Unió Europea i crec que aquella decisió ens converteix ara en defensors de la UE. No només estem lluitant pel nostre país; també per Europa i per Espanya.

Per què es va fer vostè enginyer militar?

El meu pare era professor a l’Acadèmia Militar, i jo vaig estudiar a la Universitat Militar de Khàrkiv i ara dirigeixo el departament de control de sistemes i de seguretat espacial.

Creu que l’exèrcit ucraïnès pot frenar el rus?

Crec que el nostre nivell de motivació és molt més alt que el rus, perquè estem lluitant per les nostres llars, famílies i vides. Ells només són soldats del caprici de Putin. I ho saben, i si resistim, els veurem desertar i abandonar.

Per què n’està tan segur?

Perquè cada dia que resistim acosta el del final de Putin. El problema d’Europa no és Rússia; és Putin i el seu règim autocràtic de plutòcrates. No té el poble rus darrere, i cada dia que s’allarga la guerra li costarà més que no es regirin contra ell.

Però desenes de milers d’ucraïnesos han abandonat ja el seu país.

Són molt lliures de buscar la seva seguretat, i nosaltres tenim el deure de defensar les llars que deixen.

I vostè i la seva família no pensen a marxar?

No. Tinc dos fills i dos nets...

Enhorabona.

Gràcies. Només em preocupa que puguem alimentar-nos tots, perquè sé que es quedaran amb mi defensant Ucraïna.

Està d’acord com porta la defensa el seu president, Zelenski?

És el moment de defensar-nos units, no de jutjar a ningú... Perdó. La meva dona, Svetlana Kartxenkova, vol ensenyar-li unes pintures que ha fet abans que s’acabi la connexió... Miri... Miri...

Són uns quadres preciosos.

Són al·legories de la nostra lluita per la llibertat.

Doncs pinta molt bé, la seva senyora.

Ens ajuda a relaxar la tensió. Fins i tot se’ls emporta al refugi per pintar.

LLUÍS AMIGUET