Barcelona reacciona contra la doble cara de la digitalització

Digital Future Society eleva el debat sobre l’humanisme tecnològic amb l’objectiu que ningú no es quedi enrere en la gran transformació del segle XXI

es d’efectuar operacions bancàries amb la progressiva desaparició dels clàssics caixers fins a concertar una cita amb el metge en un context on la telemedicina es va imposant. Cada vegada més, la digitalització vertebra les tasques quotidianes de la població. Un recorregut imparable que s’ha vist accelerat per la pandèmia de la covid. Però realment tothom està preparat per a aquest canvi?

Segons un informe de la Comissió Europea, el 43% dels ciutadans espanyols i el 37% dels catalans no tenen les competències informàtiques bàsiques que es requereixen en l’actualitat. Es tracta de persones que, per exemple, no tenen els coneixements necessaris per moure’s amb facilitat en els entorns digitals. També hi ha el repte dels ciutadans que no tenen una connexió a internet adequada. Sobretot són persones grans, però les anomenades fractures digitals ara ja són una emergència i també afecten les capes de població més vulnerables econòmicament, entre altres col·lectius. “És la doble cara de la transformació digital, que al mateix temps que ofereix beneficis també acaba creant desigualtats socials”, valora la directora de Digital Future Society, Cristina Colom.

Impulsada per la Mobile World Capital Barcelona i el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital del Govern d’Espanya, Digital Future Society posa sobre la taula el debat i aspira a consensuar solucions. “Som l’element aglutinant entre les administracions públiques i privades, activistes socials i estudiosos”, assegura Colom, que considera que les sortides per superar el repte de l’emergència digital han de generar-se a través de la “feina conjunta” entre els sectors. “No som fora de temps. Però fa falta posar-s’hi de veritat”, alerta.

La iniciativa radica a Barcelona. Per segon any consecutiu, tornarà a ser present al MWC Barcelona i serà l’altaveu del debat sobre els drets de la societat connectada en l’àmbit global. L’escenari és immillorable. Amb tot, la ciutat catalana es postula com la capital de l’humanisme tecnològic. Un terme que Colom defineix com “posar la tecnologia al servei del ciutadà”.

Els biaixos i les discriminacions que poden generar la intel·ligència artificial i els algoritmes, l’ús clar de les dades personals i el respecte a la privacitat, la desinformació i les fake news... els reptes són variats. “Tots han de tenir un enfocament de 360 graus, no els pot abordar només un país”, adverteix la directora de Digital Future Society. “La transformació digital és imparable, ha d’ajudar a progressar”, considera Colom.

En diversos punts d’aquest procés de digitalització s’està demostrant que la societat es va abraçar a les pantalles sense estar realment preparada. “Alguns reptes no els anticipem”, reconeix Colom. Però la tecnologia avança tan ràpidament que quan encara no s’han solucionat els reptes antics comencen a generar-se’n de nous, com ara els drets de les persones en els nous ecosistemes virtuals com el metavers. “Com ens protegirem en aquests entorns?”, es pregunta la directora de Digital Future Society. “Diferents empreses llancen el seu entorn virtual. Tindrem els mateixos drets en tots?”, es pregunta. Segons Colom, aquest tipus de sistemes digitals de nova creació es poden estendre. Per evitar que la societat torni a estar amb el peu canviat, considera que ara és el moment d’“analitzar-los, marcar una regulació i dur-la a terme en col·laboració publicoprivada”. ●

Barc lon rXoa