La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra atrapa estrangers que treballaven o estudiaven a Ucraïna
“Hem conduït cinc dies des de Kíev fins a Polònia”, explica una parella equatoriana
La invasió russa d’Ucraïna, a més d’afectar la seva població, ha sacsejat la vida i els plans d’estrangers que treballaven o estudiaven al país, i s’hi sentien com a casa. Les universitats ucraïneses atreuen estudiants llatinoamericans i àrabs, sobretot les facultats d’enginyeria i medicina, per la qualitat acadèmica i menor cost econòmic. També ells s’han d’escapar. Els equatorians Nayeli Velasco, de 20 anys, i Álex López, de 23, estudiants d’Enginyeria –aeronàutica ella, civil ell– a la Universitat Tècnica de Kíev, van entrar ahir de matinada a Polònia, cansats després de conduir cinc dies des de la capital ucraïnesa, els dos últims a la cua davant de la frontera.
“A Kíev tot era negre i fosc, no hi havia ningú al carrer; es veien carros militars per tot arreu, tot està fet un desastre; estàvem conduint, ens n’anàvem per por, no volíem que ens passés res”, explica Nayeli Velasco al vestíbul d’un hotel de Zamosc, una ciutat del sud-est polonès.
“Toca anar en cotxe, o de la manera que puguis –intervé Álex López–. A Kíev el Govern de l’Equador no va ajudar gens ni mica; tota la mobilització dels estudiants equatorians, que som més de 1.700, va haver de ser pels nostres mitjans. Tothom s’havia d’espavilar. Ara mateix, encara hi ha companys meus a Kíev, em diuen que han de buscar refugi subterrani”.
Ella assenteix: “Encara n’hi ha que no han pogut sortir. I dels pocs que van aconseguir marxar, alguns van fer-ho caminant vuit o nou hores”.
L’embús a la sortida de Kíev era enorme, recorden després de nits sense dormir. “Per sortir de la capital ha calgut tenacitat –explica ell–. Vam haver de passar la tanca, anar en contra direcció, perquè el camí estava saturat; vam veure accidents, gairebé en patim un”.
La parella es va conèixer a Kíev. L’Álex ha viscut cinc anys a Ucraïna; la Nayeli, dos. I ara què? No volen tornar a l’Equador. Turquia podria ser una opció: les universitats d’enginyeria són bones. “Si Espanya ens acollís també seria un èxit”, diu ell. “Esperem que Polònia pugui incloure’ns en un vol humanitari”, afegeix ella. Però vagin on vagin, Ucraïna els acompanyarà sempre. ●
“A Kíev tot era negre i fosc, no hi havia ningú al carrer; es veien carros militars per tot arreu”