La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’agressió russa obliga la UE a fer pinya i a reforçar la seva defensa
Com va passar amb la pandèmia, els Vint-i-set trenquen tabús davant la nova crisi
La Unió Europea, paralitzada sovint per les dissensions internes, el xoc d’interessos i les diferències culturals, té, malgrat tot, la capacitat de fer pinya i de fer grans salts endavant en situacions de greu crisi. Va passar amb la pandèmia de la covid i ha tornat a repetir-se, en condicions encara més dramàtiques, després de la invasió russa d’Ucraïna.
El coronavirus, que va posar de genolls l’economia, va obrar el miracle que Alemanya, la gelosa guardiana de l’ortodòxia financera, acceptés emetre deute comú a la UE per fomentar la recuperació. Ara, la guerra desencadenada per Putin està servint per prendre consciència, de cop, de la necessitat que els europeus es prenguin per fi seriosament la seva pròpia defensa i actuïn en conseqüència. La idea d’una Europa “sobirana”, forta i amb autonomia estratègica ha deixat de ser un bon desig –o una retòrica obligada però poc creïble– per convertir-se en una necessitat de supervivència, una qüestió existencial. S’estan produint fets tangibles, inimaginables abans del sisme geopolític provocat pel cap del Kremlin. No només l’OTAN –que Macron va considerar “en mort cerebral”– ha recuperat tota la seva raó de ser, sinó que la UE és conscient que, a més d’un gegant econòmic i polític, ha de ser-ho també en l’àmbit militar.
“Desvetllament europeu”, va titular ahir Le Figaro al seu editorial de portada. El gran diari conservador francès va citar el president de la Fundació Robert Schumann, Dominique Giuliani, segons el qual l’aspiració d’una Europa potent “ha avançat més en tres dies que en trenta anys”.
Igual que va passar amb la pandèmia, ha estat una altra vegada Alemanya un actor decisiu a l’hora de canviar el paradigma. L’anunci del canceller Olaf Scholz, al Bundestag, d’un augment massiu de la despesa en defensa –per superar el 2% del PIB– i de la tramesa a Ucraïna d’armes antitanc i ni més ni menys que els llegendaris míssils Stinger (que van causar estralls als soviètics a l’Afganistan als anys vuitanta del segle passat), és un gir històric. “La invasió d’Ucraïna ens ha fet entrar en una nova era”, va admetre Scholz.
L’evolució alemanya és relle
Alemanya va acceptar el deute comú europeu per salvar l’economia durant la covid i ara lidera el rearmament
vant per múltiples raons. Es tracta del país que més depèn del gas rus i està governat per un canceller socialdemòcrata aliat dels verds. Scholz faria aixecar de la seva tomba el seu correligionari Willy Brandt, el canceller de la Ostpolitik (la política d’obertura a l’Est i de coexistència amb l’URSS durant la guerra freda). Un líder que va haver d’abandonar el poder, el 1974, en descobrir-se que l’Alemanya comunista havia infiltrat un espia entre els seus col·laboradors.
També l’actitud dels verds alemanys mostra l’extrema gravetat del moment. El seu partit va néixer fa quaranta anys, en un període important de la guerra freda, a cavall de les manifestacions pacifistes massives contra la instal·lació de míssils nuclears dels Estats Units d’abast intermedi, els cèlebres Pershing i Cruise. Els verds alemanys han après que el pacifisme no és un principi absolut.
Fonts de l’Elisi van indicar dilluns, a propòsit de la crisi ucraïnesa, que “la UE sortirà transformada d’aquesta prova” i que “Europa en el seu conjunt haurà de replantejar les seves perspectives i organitzar-se d’una altra manera per treure les lliçons d’una crisi de la qual no es coneix encara el desenllaç, però que amenaça de separar de manera duradora Rússia dels països del continent europeu”. ●