Els progressistes es divideixen davant la possible implicació militar espanyola

Un 60% dels votants d’esquerra, en contra de donar suport a Ucraïna amb l’OTAN

El Govern de coalició es torna a enfrontar a un problema que posa a prova la seva cohesió interna: la resposta a la invasió russa d’Ucraïna. De fet, aquesta rèplica divideix el conjunt de la societat espanyola: un 48% donaria suport a la participació d’Espanya en una intervenció militar de l’OTAN a favor d’Ucraïna, pel 52% que s’hi oposaria. Ara bé, enmig d’aquesta divisió global, les resistències més grans a la implicació militar d’Espanya es registren a l’esquerra: gairebé un 60% dels electors d’aquest signe s’hi mostren en contra. Les dades són del baròmetre del febrer de l’Instituto Elcano.

La resistència a una implicació militar és més baixa a la dreta, ja que una lleugera majoria dels electors d’aquest signe (un 54%) és partidària de donar suport militar a Ucraïna. Tot i això, aquesta opció ensopega amb la negativa majoritària dels més joves: un 62% dels menors de 29 anys s’oposa a qualsevol acció militar espanyola. Només entre els més grans de 45 anys s’imposa, i per la mínima, el suport a una acció militar en suport d’Ucraïna.

De fet, el Govern espanyol –com altres governs de la UE– s’enfronta a una societat reticent a implicar-se militarment en un conflicte en sòl europeu. Paradoxalment, tindria més suport (51%) una acció militar “per fer arribar ajuda humanitària a zones de conflicte” que per combatre “la invasió d’un país europeu” (24%). Les dades són, en aquest cas, del CIS. I en aquest últim supòsit, per bé que l’electorat del PP o Ciutadans mostra una disposició més gran (amb fins a un terç a favor), el suport a l’acció militar cau a un 26% entre els votants del PSOE, a un 21% entre els electors de Podem, i fins a un 17% entre el dels comuns.

En realitat, una de les fissures més grans es registra dins l’electorat que se situa a l’esquerra del PSOE, en què incideix el factor territorial. Per exemple, mentre que un 43% dels votants de Podem donaria suport a una intervenció militar “per imposar la pau en zones de conflicte”, menys del 30% dels seus homòlegs a Catalunya (el territori amb més rebuig de l’OTAN) hi donaria suport. I aquesta fissura s’estén al paper de l’Aliança Atlàntica, un tema que acaba enfrontant els respectius electorats del PSOE i UP.

D’una banda, segons el baròmetre d’Elcano, el rebuig de formar part de l’OTAN ha crescut sis punts entre els electors d’esquerra en tot just tres mesos (i ja frega el 40%), tot i que també ha pujat cinc punts entre els de dreta, amb

Vox a l’alça, si bé allà continua per sota del 18%. Però, d’altra banda, les dades del CIS revelen que l’escissió a compte de l’Aliança Atlàntica ve de lluny i enfronta directament els votants del PSOE amb els de Podem (que, al seu torn, viuen una profunda divisió interna).

En aquest sentit, només un terç dels electors liles considera positiva per als interessos espanyols la pertinença a l’OTAN, per gairebé un 40% que la qualifica negativament. El contrast amb l’actitud dels votants socialistes és molt clar: només un 11% d’aquests últims valora negativament la vinculació a l’Aliança Atlàntica, mentre que gairebé un 60% emeten un judici positiu (valoració que comparteix un 64% de l’electorat del PP o de Cs).

Un estudi recent de la Fundació Alternatives s’endinsava en aquesta escissió de l’esquerra radical: només un 32% dels votants de Podem (i un 20% dels de Més País) pensaven que Espanya hauria de continuar confiant en l’OTAN com a garant de la seva seguretat i defensa. I allà la distància amb els votants socialistes era abismal.

Finalment, la percepció de les principals amenaces per a Espanya s’haurà vist alterada, sens dubte, pels dramàtics esdeveniments de l’última setmana. Segons dades de l’Institut Elcano, fins al 12 de febrer el Marroc s’esmentava com la principal amenaça per a Espanya per un 35% dels consultats. En canvi, Rússia apareixia en tercer lloc, amb un 20% de mencions, al darrere de l’Afganistan. El més significatiu era que mentre que la discrepància entre l’esquerra (20%) i la dreta (56%) respecte al risc que suposa el Marroc arribava als 36 punts, la coincidència era absoluta, tot i que moltíssim més baixa, amb relació a Rússia: només un 19% veia aquest país com una amenaça. ●

La societat espanyola també està dividida: un 48% dona suport a una intervenció militar i un 52% s’hi oposa

La relació amb l’Aliança Atlàntica i el seu paper enfronta els votants socialistes amb els de Podem