La revolució de l’assossec

Quan Soló, un dels set savis de Grècia, va ser convidat pels sacerdots del temple d’Apol·lo a Delfos a posar al frontispici una frase a tall de màxima moral, va escriure: “Res amb excés, tot amb mesura”. Vint-i-cinc segles després, la política en aquest país sembla menysprear el consell de Soló, i la bronca, la crispació i la cridòria s’han apoderat del discurs. Però l’aparició d’Alberto Núñez Feijóo com a probable pròxim president del PP pot canviar radicalment aquesta manera de procedir, almenys en l’àmbit del centredreta. La gran frase d’aquest cap de setmana del president gallec convida a l’esperança: “Hem d’abaixar tres decibels, com a mínim, el discurs de l’oposició”. El que passa és que el to dels últims temps ha estat tan alt, que per ser creïble haurà de rebaixar encara més el volum. El trompetista Miles

Núñez Feijóo vol posar fi al tarannà desbocat i insolent de l’últim PP

Davis va advertir que de vegades el silenci és el més fort dels sorolls.

Núñez Feijóo ha dit en privat que el PP ha de posar fi al seu tarannà desbocat i insolent. Però ja havia comentat en públic coses semblants. I no fa pas tant: després del ple d’abans de Nadal, quan va escoltar Pablo Casado desfermat a la sessió de control al Govern, el líder gallec va fer una crida a l’assossec i a la calma, i va advertir que molts ciutadans no entenen per què hem de viure amb aquesta tibantor política permanent. I va proposar, “amb tota humilitat”, de fer una política serena i tranquil·la, com la que practica a Galícia, on acumula una majoria absoluta rere l’altra. Segons el parer de Feijóo, la crispació no té res de transgressor: “El que és veritablement revolucionari és el seny, l’assossec, la reflexió, la tranquil·litat i les decisions meditades”.

Certament, a la dreta espanyola hi ha hagut sempre la temptació d’apujar el volum del soroll. Hi ha una tradició thatcheriana, que està molt sedimentada en el seu si. La premier britànica havia dit al seu gabinet que estar-se al mig de la carretera és el més perillós de tot, perquè et pot atropellar el trànsit dels dos costats. No és el cas de Feijóo, a qui els barons del PP li han demanat que els tregui de l’embús, no que condueixi trepitjant la línia contínua. ●