Putin fomenta la unió dels europeus

Se sap com i per què comença una guerra. En el cas d’Ucraïna, per l’anacrònica i contrareformista vocació imperial de Vladímir Putin. Però no se sap com acaba. I tampoc no es pot precisar quins efectes inesperats pot produir als països directament implicats o als situats a prop. Amb la invasió d’Ucraïna, on ahir va intensificar l’ofensiva, Putin està aconseguint una cosa que no vol: fomentar i accelerar la unió dels països europeus. Després d’anys sembrant insídies i posant sal a les ferides d’Europa, amb l’afany d’obstaculitzar-ne el procés d’unió, Putin assisteix ara a un moment inèdit de cohesió europea, plasmat en iniciatives ben contràries als seus interessos. En una decisió històrica, sense precedents, la Comissió Europea va crear abans-d’ahir un organisme que s’encarregarà de coordinar el lliurament a Kíev de material militar finançat pels Vint-i-set, per contribuir a repel·lir l’agressió russa. I també de posar al seu abast recursos per a espionatge.

Són iniciatives impensables fa molt poc temps en el marc europeu, que a més s’han concretat a gran velocitat, la qual cosa contradiria la idea que la burocràcia de Brussel·les és sempre d’una lentitud exasperant. I no són les úniques. Sota l’impacte de la crisi ucraïnesa, el canceller Olaf Scholz ha fet un gir a la política de Defensa alemanya, apujant la despesa militar fins al 2% del PIB, cosa que constitueix una novetat absoluta en un país que des de la Segona Guerra Mundial havia mantingut un perfil defensiu discret. A Suïssa, fora de la Unió Europea, però al cor del Vell Continent, s’ha registrat un altre gest que reflecteix la transcendència del moment actual. La Confederació Helvètica ha trencat la seva tradicional política de neutralitat, que data des de fa més de cinc-cents anys, incorporant-se a l’onada de sancions dictades per Brussel·les contra figures polítiques, militars o econòmiques del poder rus. I ha decidit compartir amb altres països europeus el tancament del seu espai aeri als vols procedents de Rússia.

No es pot dir, stricto sensu, que la Unió Europea estigui fent ara res que abans no hagués fet mai. Els darrers anys ha reaccionat fent pinya en dues ocasions molt singulars: amb motiu del Brexit, i quan va acordar un esforç solidari per reunir els fons extraordinaris que han de permetre als països comunitaris superar els efectes econòmics de la pandèmia de la covid. Però ara la situació és diferent. Josep Borrell, alt representant de Política Exterior de la UE, ho ha verbalitzat així: “Estem davant un punt d’inflexió en la història de la integració europea”. Té raó. I no només pel canvi substantiu en les seves polítiques. També perquè la injustificable i cruel iniciativa de Putin ha tingut, entre altres efectes, el de confirmar que un líder autoritari, insensat i fora de control com ell és una amenaça constant –avui per a Ucraïna, demà per al món–, enfront de la qual els defensors de la democràcia no es poden mantenir impassibles. Això és el que ha aconseguit Putin amb el seu expansionisme, provant de sotmetre a matadegolla Ucraïna.

L’actitud europea tindrà conseqüències. En primer lloc, econòmiques o energètiques. I si la guerra s’allarga exigirà, després del ventall de sancions inicial, fermesa i constància. Potser ajuda a tenir-les la percepció que Putin ha creuat massa línies vermelles i ja és un perill que ens incumbeix a tots. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va dir ahir al Parlament Europeu, després d’escoltar un emotiu missatge del president ucraïnès pronunciat des del seu búnquer a Kíev: “Defensar la llibertat té un preu, i estem disposats a pagar-lo”. ●

Von der Leyen diu: “La llibertat té un preu, i estem disposats a pagar-lo”