El matís espanyol

Se sap que els polítics necessiten tres enemics per sustentar la seva ideologia i donar forma al seu discurs: l’enemic anterior, l’enemic interior i l’enemic exterior. Cada líder té els seus, però en aquest moment interessa identificar els enemics de la coalició governant. Pel que fa a l’anterior, no hi ha cap dubte: és Franco, el franquisme i, per a la part minoritària del Gabinet, el règim del 78. L’interior és la dreta en qualsevol dels seus formats, però Vox serveix de disculpa per aglutinar la parròquia contra el fantasma de l’extrema dreta. I l’enemic exterior no és el Marroc amb els seus gestos inamistosos, ni Mèxic o Veneçuela amb els seus presidents provocadors. És Putin: la seva guerra uneix més les nacions europees que els dos sectors de l’Executiu, però a Pedro Sánchez li regala l’oportunitat de liderar una nova crisi, com abans va liderar la del coronavirus.

Cal reconèixer que el senyor Sánchez es mou bé en les desgràcies: sap tocar la tecla de la tendresa amb

Sánchez representa una resta honorable de pacifisme davant el rearmament alemany

la veu adequada; invoca la unitat amb gran sentiment; prepara les homilies amb sàvia elecció dels missatges que vol col·locar; té facilitat proverbial per a difícils equilibris dialèctics, com ara exigir al Partit Popular que renovi el Poder Judicial quan està parlant dels tancs russos, i a l’entrevista a TVE va mostrar la seva cara més sensible: ell no envia a Ucraïna armes per matar; la seva comesa és la tasca humanitària, el suport als refugiats i papers per a tots els ucraïnesos que ja viuen aquí. Una tragèdia més en qualsevol indret del món, un volcà, una altra pandèmia i n’acabarem demanant la canonització. Després del pare Ángel, el pare Sánchez.

És el matís espanyol. Ignoro si tanta bondat envasada coincideix amb la unitat europea contra l’enemic exterior comú que, a més, parla d’alerta nuclear. Sorprèn que la quarta potència de la Unió delegui en Brussel·les la tramesa directa d’armament. No pot evitar que s’interpreti com una cessió a Unides Podem, perquè la coalició no es pot permetre una esquerda davant d’una crisi tan greu. Diguem, com a hipòtesi benèvola, que el president espanyol representa una honorable resta de pacifisme davant la nova cultura de rearmament del canceller alemany. I potser tot això explica per què Biden no té Espanya entre els seus interlocutors de primer nivell. ●