Putin s’asseu a dinar

Fixeu-vos en el nou model de taula long-distance de Putin, que supera per un metre la que va fer servir contra Macron fa unes setmanes. En un extrem sa senyoria i a l’altre, dos dels seus ministres. Li pregunto a un amic expert en les coses del món mundial perquè no havia sentit a parlar mai d’aquest tipus de col·leccionisme i vull saber què s’amaga darrere d’aquesta taula mida cinta transportadora de sushi. Megalomania? Massa elemental, a més de poc original, als dictadors els van les talles grans, sigui dels desastres, sigui del mobiliari. Ha de ser una altra cosa.

“Por de la covid?”, insisteixo, intentant endinsar-me en la seva psique. Alguns mitjans han publicat que Vladímir Putin sent un pànic extrem a encomanar-se del virus, però no, no pot ser això tampoc, analitzem les imatges: a la famosa taula oval s’asseu amb Macron, a la segona taula extra-size hi ha dues persones més, però en una tercera imatge mida jardins penjants de

Babilònia apareix ell solet mirant una pantalla, que llevat que es mossegui i s’enverini no hi ha cap risc. Llavors?

“Potser es pensa que l’enverinaran si se li acosten”, respon l’amic savi endevinant-me parcialment el pensament. No és això, però crec que ha trobat la clau. El primer error ha estat considerar que és Putin qui vol mantenir allunyats els altres, siguin presidents gals o sergents reenganxats, però coneixent el personatge el més normal és que siguin els altres que prefereixin seure lluny d’ell, o no seure en absolut. Tenen por de la seva fam, que sigui capaç de menjar-se’ls d’una queixalada, amb els ullals esmolats, segant-los d’una manotada. Que els engoleixi en el sentit literal. Als contes l’ogre malvat es menja els nens i si pot també els seus pares; els ogres reals prefereixen devorar països, pobles sencers. El veig amb les grapes subjectant els tancs com si fossin coberts, arrencant ciutats amb les dents, el dolor de les seves preses lliscant-li per la boca, netejant-se amb un tovalló com una granada.

N’hi ha prou amb mirar-lo per sentir una por glaçada. Com no has de voler fugir a la màxima distància possible? Sense ningú al voltant, acabarà esbocinant-se a si mateix, ja ha començat, sense saber-ho encara. ●

El veig amb les grapes subjectant els tancs com si fossin coberts, mastegant ciutats