La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’adolescència dels fills desborda els pares i abona els conflictes
● Vuit de cada deu espanyols veuen els progenitors incapaços de posar límits als fills ● L’ús de la tecnologia és el motiu principal de baralles, més que no pas les drogues o l’estudi ● U■ 37% dels menors passen més de 6 hores amb el mòbil i un de cada
Els adults espanyols tenen una imatge força negativa dels adolescents actuals i veuen els seus pares desbordats, a la defensiva, insegurs i incapaços de posar-los límits. La majoria pensa que els nois d’entre 13 i 17 anys d’ara ho tenen més fàcil que abans i viuen més còmodes i sobreprotegits, però el context social que els ha tocat viure és més perillós, en part per l’ús de les tecnologies. També els perceben més consumistes, més capritxosos, més egoistes, més influenciables... i tot un reguitzell d’atributs negatius en relació amb com se suposa que eren els adolescents d’abans: més treballadors, més respectuosos, més obedients...
És el que es desprèn de la investigació Entre l’enyorança i la incomprensió. L’adolescència del segle XXI des de les percepcions del món adult, que la Fundació FAD Joventut ha fet entre un ampli col·lectiu de persones, amb fills i sense, com a pas previ a una campanya divulgativa per conscienciar que l’adolescència, a més d’una època convulsa, també pot ser un període d’enriquiment familiar i, sobretot, que es tracta d’una etapa tan vital per al desenvolupament que els pares no poden renunciar a educar.
“Detectem que els pares perceben l’adolescència com un repte, amb inseguretat i preocupació, com una cosa que cal passar de la manera més ràpida i indolora possible; però no podem deixar d’educar en un pe
La nova investigació de la Fundació FAD Joventut revela una visió molt negativa de l’adolescència
ríode que és tan important com l’etapa de 0 a 3 anys per als nostres fills”, va assegurar la directora general de la Fundació FAD Joventut, Beatriz Martín
Padura, a la presentació de la investigació.
Perquè, diu Martín, darrere els conflictes familiars no només hi ha els adolescents, sinó també les pors i les angoixes dels pares a donar més autonomia i el fet de saber gestionar o no l’autoritat. Perquè una altra de les conclusions de la investigació és que als pares els costa de trobar l’equilibri entre permissivitat, sobreprotecció i límits. Igual que els costa, perquè els resulta incòmode o els fa vergonya, d’abordar qüestions com les relacions, la sexualitat, els consums, els valors...
Tot i això, el principal motiu de discrepància intergeneracional amb els adolescents d’avui no és cap d’aquests temes. Avui la raó més habitual de discussió és l’ús de les tecnologies (ho assenyalen un 48% dels enquestats), seguit pel consum de substàncies (39%) i els estudis (31%). En canvi, pares i fills adolescents amb prou feines ja no discuteixen per les idees religioses o polítiques, o per la imatge i la manera de vestir.
Amb tot, dos terços dels adults enquestats eviten generalitzar i creuen que ni tots els adolescents són iguals ni tots són conflictius. Eulàlia Alemany, directora tècnica de la Fundació FAD Joventut, distingeix tres perfils: un 36% d’adults optimistes i amb una visió una mica menys crítica sobre els adolescents actuals; un 34% de realistes però molt
crítics, que se senten desbordats i posen l’accent en els conflictes per l’ús de la tecnologia i les formes de lleure, i un altre 30% amb una visió utòpica, que desdramatitza els conflictes i veu aquesta generació millor que d’altres.
Per mirar de corregir la imatge negativa i, sobretot, ajudar els pares que se senten desbordats, la FAD ha recollit al seu web consells i serveis d’ajuda amb què pretén fer realitat l’eslògan de la seva nova campanya de sensibilització –“L’adolescència dels teus fills et posarà a prova: ni li tinguis por ni li giris l’esquena. Descobreix com gaudir-ne”–, que ha dissenyat la consultora PINK Lab.
Una de les causes dels conflictes amb els adolescents és l’ús de la tecnologia, facilitat furiosament pels pares que ara posen el crit al cel. De fet, l’accés als mòbils dels nens s’avança dia a dia. Actualment els nens ja tenen smartphone propi abans de fer els 10 anys. I allà passen bona part del temps. Un estudi de Càritas revela que un 36,7% dels adolescents d’entre 12 i 17 anys hi passen més de sis hores al dia, cosa que qualifica com un ús abusiu de les pantalles, mentre que un de cada cinc està en risc d’addicció (interfereix en la seva tasca diària). L’informe Impacte de les pantalles en la vida de l’adolescència i les seves famílies en situació de vulnerabilitat social: realitat i virtualitat deixa clar que no afecta tots els adolescents de la mateixa manera. Tant l’abús com l’addicció és més gran en els menors en situació de vulnerabilitat. La causa és la necessitat d’evadir-se, en la recerca d’una vida millor en el món virtual.
Les noies registren un ús addictiu més alt que no pas els nois adolescents (20,1% entre les noies pel 18% entre els nois), cosa que està fortament vinculada amb l’ús de les xarxes socials. Els nois s’inclinen més als videojocs. El possible trastorn per ús de videojocs entre els adolescents homes (21%) quadruplica el de les noies (4,9%).
Tot aquest panorama amoïna les famílies. Les pors són diverses. Hi ha pors basades en els resultats acadèmics dels joves, i per l’impacte d’aquest hàbit en la relació dels seus fills amb l’entorn, ja que temen que pugui derivar en un aïllament social (30,1%). També la dificultat per descansar davant l’ús constant de les pantalles. ●
L’ús abusiu de les pantalles és més gran a les cases més vulnerables, segons un informe de Càritas