La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’adeu d’en Marsupilami
L’arrencada de les obres de reforma de la Via Laietana també suposa el tremendament esperat compte enrere del desmantellament de la cua llarguíssima d’en Marsupilami.
Albert Mestres, de la botiga de còmics Continuarà, la va encertar del tot quan els primers temps de la pandèmia, després de veure el que li havien plantat davant l’establiment, va batejar l’ampliació de les voreres de l’avinguda més novaiorquesa de Barcelona com aquell animal fictici de vinyetes amb una cua llarga i groga plena de taques que no deixava de ficar-lo en embolics, l’un rere l’altre.
Una de les virtuts de l’urbanisme tàctic és que permet improvisar. Primer prens mesures, i després mires com funciona, i després ho ajustes, ho afines, ho arregles... Excepte a la Via Laietana. Aquí les noves voreres, les primeres que es van implantar a l’urbs després d’aquell confinament domiciliari, es van revelar inamovibles, intocables, irreparables...
“Va ser un nyap enorme –recorda ara el mateix Mestres–. De seguida es va convertir en una via ràpida per a bicicletes i patinets, en una via molt perillosa per a tothom, i al final per al que realment va servir va ser perquè l’Ajuntament justifiqués per què donava més protagonisme del previst als ciclistes en la reforma definitiva”.
A banda i banda, al Gòtic i al Born, tenen en aquests moments l’ai al cor, la impressió que s’acosten anys molt durs. Les restriccions de trànsit acabades d’estrenar no tenen res a veure amb les que l’Ajuntament establirà d’aquí tot just un mes.
“La veritat és que tothom volia aprofitar les èpoques de més inactivitat de la pandèmia per avançar en els treballs –continua el de la botiga de còmics–. És que és així. Amb les coses de palau, ja se sap, sobretot les urbanístiques... I la veritat és que aquí tothom va fer concessions, tothom té un però... Als ciclistes no els fa cap gràcia compartir un carril amb els busos!”.
Albert Mestres no vol enterbolir un dia tan assenyalat com el del principi d’aquestes obres, que fa tant de temps que estan pendents. “Almenys les coses comencen a canviar! Fins i tot volen fer una incubadora d’empreses a l’edifici de Correos”.
Sí, el virus va ensopir una mica més els llimbs que arrossegaven la Via Laietana. Al seu cor hi van muntar un after hours clandestí. Tal qual. Va ser una de les iniciatives més sorprenents en aquesta zona de l’era covid. Uns que portaven una d’aquestes discos matutines al marge de la legalitat a prop de la plaça Urquinaona, al soterrani d’una finca de pisos, es van voler traslladar a un emplaçament on els veïns es queixessin menys, i van aconseguir una antiga sucursal bancària en desús. Hi van penjar un cartell que posava Pacha, a la vista de tothom, però no tenien res a veure amb la franquícia. El problema és que, cap a les sis del matí, al costat del monument a Francesc Cambó, els clients esperaven arremolinats que obrís el local, cosa que cridava l’atenció de molt mala manera, i la Guàrdia Urbana ho va tenir fàcil... Avui el Pacha de la Via Laietana està tapiat.
David González, de l’associació de veïns i comerciants d’aquest eix, també diu que les coses comencen a canviar. La finca que va acollir, ja fa uns lustres, el Palau del Cinema per fi està en obres ja. “Hi estan fent oficines. És una bona notícia. A l’edifici dels sindicats sembla que també hi faran alguna cosa... Quants anys fa que hi van posar la lona per evitar que la runa caigui a terra?”. I l’Ajuntament vol concentrar moltes dependències seves disperses pel districte al número 8-10. “Les obres seran complicades i molestes, però són part d’un canvi necessari que comencem a notar”. ●
Amb les obres de la Via Laietana també arrenca el comiat de les voreres amb rodonetes