La ràpida i la divertida

L’actriu Rachel Brosnahan sempre va estupenda a The marvelous Mrs Maisel. Es pot confiar en el talent de tots els implicats de la sèrie a l’hora d’ambientar la sèrie en uns cinquanta i uns seixanta de mirada benestant. Amazon Prime Video hi posa prou diners perquè el vestuari, el pentinat, els colors pastel o l’atrezzo perfectament col·locat als apartaments siguin prou motiu per donar-li un cop d’ull. També hi ajuda que la direcció pensi en la sèrie com un musical de la vella escola tot i no ser-ho, entenent que el moviment és clau i que cada escena és una coreografia. Una altra cosa és que l’obra sobre una mestressa de casa que es reinventa en humorista de vocabulari malsonant sigui tan meravellosa com diu el títol.

La quarta temporada, que la plataforma emet cada divendres, ens està oferint trames que ja ens sona haver vist i viu encotillada per decisions esgotadores. La creadora Amy Sherman-Palladino hauria d’explicar per què està tan capficada a mantenir en el repartiment Michael Zegen com Joel Maisel, el marit infidel de l’humorista, quan l’actor és la mort del carisma i, a més, la seva trama fins i tot desprèn un tuf ranci per com s’intenta fer humor amb una comunitat xinesa que és pur estereotip sense profunditat. També hi ha altres problemes de base: The marvelous Mrs Maisel és una sèrie divertida o només ho sembla perquè els actors reciten els diàlegs a la velocitat de la llum i entren en bucles o repeteixen el mateix tota l’estona?

És inevitable no comparar la sèrie amb Hacks d’HBO Max, que acaba d’acomiadar la primera temporada i que també parla de l’humor en clau femenina a partir de la relació que s’estableix entre una còmica en hores baixes, la Deborah Vance de Jean Smart, i una guionista expulsada de Hollywood per un acudit passat de rosca, una Hannah Einbinder que aguanta l’embat interpretatiu. Cada cop que reflexionen sobre l’humor, els límits de les bromes i les dificultats de les dones en un territori que sempre s’havien adjudicat els homes per defecte, els guions de Lucia Aniello, Paul W. Downs i Jen Statsky exploren una dinàmica impagable i transmeten que, efectivament, aquestes dues dones són molt gracioses: els diàlegs són divertits i esmolats i no només perquè les actrius estan en el seu millor moment. ●