El currículum de primària aprovat per l’Executiu consolida les competències

L’avaluació serà contínua i formativa, i la repetició, “una mesura excepcional”

El Govern ha donat llum verda al currículum bàsic de l’etapa de primària, el segon dels cinc currículums que despleguen la nova llei d’educació (Lomloe) i que s'han de començar a aplicar a partir del curs 2022-2023. El primer, publicat l’1 de febrer, va ser el de l’educació infantil, que comprèn, per primera vegada, el primer cicle de 0 a 3 anys. Encara falten el de l’ESO i FP bàsica, batxillerat i formació professional (FP), que estan en l’última fase, pendents de l’aprovació del Consell d’Estat.

La comunitat educativa ha celebrat, en general, l’enfocament més innovador i competencial del currículum, per bé que sindicats i associacions de pares critiquen l’excés d’“abstracció” del text, el poc termini que tenen les escoles per aplicar-lo i formar els docents (falta el desenvolupament de les comunitats autònomes), la poca concreció dels continguts i la dificultat d’atendre els alumnes que s’endarrereixen sense que els centres educatius disposin de més recursos econòmics.

El model competencial proposat aposta per una jornada escolar menys rígida, sense una organització departamental per assignatures, i en què es prioritza el treball col·laboratiu. És un canvi de cultura que s’allunya de la tradició de qualificar el coneixement de continguts fragmentats en matèries i aposta per avaluar aprenentatges competencials en diferents àrees de coneixement.

El Govern estableix que la finalitat essencial en aquesta etapa és facilitar els aprenentatges de l’expressió i comprensió oral, la lectura, l’escriptura, el càlcul, les habilitats lògiques i matemàtiques, l’adquisició de nocions bàsiques de la cultura, i l’hàbit de convivència, així com els d’estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.

S’estableixen vuit competències clau: comunicació lingüística; plurilingüe; matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria; digital; personal, social i d’aprendre a aprendre; ciutadana; emprenedora, i consciència i expressió cultural.

El currículum recupera l’ordenació dels tres cicles de dos cursos cada un, per respectar el ritme de creixement i maduresa dels nens, i incorpora la perspectiva de la desigualtat social i cultural de què parteixen els alumnes. Els alumnes no podran repetir més que una vegada en tota l’etapa, i aquesta decisió,

“una mesura excepcional”, haurà de ser col·legiada per tot el claustre. S’abandona la concepció numèrica de les notes a l’acta d’avaluació (de l’1 al 10) per una descripció més qualitativa (d’excel·lent a insuficient), més en línia amb un procés d’avaluació “global, continu i formatiu”. Cal recordar que Catalunya estableix la seva pròpia manera d’avaluar (per assoliments) en les notes que lliuren les famílies.

En qüestions més concretes, el currículum inclou l’assignatura d’educació en valors cívics i ètics a 5è o 6è i augmenten les hores d’algunes matèries en detriment de religió, que serà optativa i no comptarà en la nota mitjana de l’expedient. No hi haurà una assignatura mirall per als nens que no la cursin.

Les hores de religió se cedeixen a favor d’educació artística, coneixement del medi, matemàtiques i castellà. Les àrees presents en tots els cursos són: coneixement del medi natural, social i cultural, que es podrà desdoblar en ciències de la natura i ciències socials; educació artística, que es podrà desdoblar en plàstica i visual, d’una banda, i música i dansa, de l’altra; educació física; llengua castellana i literatura i, si n’hi hagués, llengua cooficial i literatura, i llengua estrangera i matemàtiques. A més, serà obligatori dedicar un temps diari a la lectura.

El reial decret d’ensenyaments mínims estableix entre un 50% i un 60% dels coneixements bàsics que tots els nens han d’aprendre entre els 6 i els 12 anys dins l’horari escolar. Els governs autonòmics desenvolupen el percentatge restant a criteri seu. A Catalunya, atès el retard amb què el Govern els està publicant, s’ha decidit elaborar i compartir amb el professorat uns esborranys finals que deixen un 20% de l’horari escolar en mans dels centres educatius. El decret que aprovi el Govern serà el que s’aplicarà finalment, començant pels cursos senars el pròxim setembre.

Des de totes les àrees s’ha de promoure la igualtat entre homes i dones, l’educació per a la pau, l’educació per al consum responsable i el desenvolupament sostenible i l’educació per a la salut, incloent-hi l’afectivosexual. ●

MANÉ ESPINOSA S’introduirà la matèria d’educació en valors als cursos de cinquè o sisè de primària