La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les morts per calor es multiplicaran per 5 a Espanya, alerten els científics
El nou informe assenyala el risc d’una minva agrícola per la sequera
Onades de calor més freqüents i sequeres més acusades, amb menys disponibilitat d’aigua i una minva de productivitat agrícola entre altres efectes, són algunes de les conseqüències que tindrà per a Espanya l’escalfament del planeta, segons el nou informe d’avaluació global del Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic de l’ONU.
Altes temperatures. Espanya serà un dels països europeus més amenaçats per la calor extrema. Onades de calor inusuals, que ara només es produeixen una vegada cada 50 anys, es repetirien amb més assiduïtat, en un escenari d’altes d’emissions. Les projeccions indiquen que les morts per onades de calor es multipliquin per cinc, segons un dels estudis de referència. A Espanya moren anualment unes 1.500 persones per excés de calor; xifra que passaria a unes 8.000 a meitat de segle en aquest escenari d’altes emissions.
Sequera. Amb l’escalfament continuat, el risc de sequeres augmentarà a la regió mediterrània. La sequera ja li costa a Espanya uns 1.500 milions d’euros a l’any. Fins al 80% de les terres de la regió mediterrània experimentaran un augment de la freqüència de sequeres. L’estudi avalua les pèrdues i danys pels diversos factors de risc. La calor suposarà altres costos, ja que les necessitats d’energia per climatitzar els edificis podrien duplicar-se el 2035.
Menys disponibilitat d’aigua. A mesura que el planeta s’escalfa, l’aigua serà cada vegada més escassa a Espanya i en altres llocs del sud d’Europa. Es preveu que set milions de persones més viurien en zones amb escassetat d’aigua, segons alguns escenaris. L’augment de la demanda d’aigua i unes condicions més seques podrien esgotar les reserves subterrànies a la regió mediterrània.
Menys productivitat agrícola. El canvi climàtic farà que les zones agrícoles idònies a Europa es desplacin cap al nord, cosa que reduiria la terra disponible per a agricultura a Espanya. En aquest procés, les plagues seran una altra amenaça, amb un risc més alt especialment en el cas de la de l’escarabat de fusta al nord d’Espanya. Les minves més grans de rendiment es donarien a les collites de blat de moro (a Espanya i tot Europa), que podrien disminuir entre un 10% i un 25% amb augments de temperatura d’1,5-2 ºC; tot i que es poden retallar fins a entre un 50% i un 100% amb pujades de 4ºC. En teoria, el reg podria limitar les pèrdues, però això depèn que hi hagi prou aigua disponible.
Risc d’incendis. Unes condicions més càlides i seques també faran augmentar el risc d’incendis forestals. Les projeccions indiquen que la superfície cremada a la regió mediterrània augmentarà entre un 87% (si la temperatura augmenta 2ºC) i un 187% (si s’eleva 3ºC) en comparació amb un escenari de ràpida reducció de gasos per evitar un escalfament per sobre d’1, 5ºC. Ho indica un estudi citat publicat a Nature Comunications l’octubre del 2018.
Declivi de la posidònia. La calor extrema suposa una gran amenaça per a la biodiversitat d’Espanya. “Al mar Mediterrani, les plantes i els animals no poden desplaçar-se cap al nord [a la recerca d’aigües més fresques] i es veuen afectats negativament per les onades de calor marines”, es diu. Amb un escalfament global de 3°C per a final de segle, es preveu que en general els ecosistemes europeus (aiguamolls costaners, boscos...) tinguin un risc més gran de patir pertorbacions que en un món 2°C més càlid. Per exemple, les plantes fanerògames marines mediterrànies (posidònia, de gran valor ecològic)
“molt probablement s’extingiran per una freqüència més gran, més durada i severitat de les onades de calor marines per al 2050”, diu l’informe. Ni tan sols les actuals polítiques de protecció i adaptació, com la xarxa Natura 2000 i les àrees protegides, no serien suficients per canviar aquesta tendència si les temperatures pugen més de 2ºC.
El delta de l’Ebre, zones baixes. Les zones baixes sensibles a l’elevació del nivell del mar, que poden pujar entre 20 i 100 centímetres el 2100, representen un 37% del litoral mediterrani i acullen ara 42 milions d’habitants. El delta de l’Ebre és assenyalat com una zona costanera d’alt risc, tot i que en aquest territori les densitats de població són inferiors (60/100 habitants per km2) que al delta del Nil (1.0002.000 habitants per km2), on una pujada del mar de 80 centímetres podria afectar el 2100 6,3 milions de persones. ●