La Vanguardia (Català-1ª edició)
Preguntes a l’abisme
Estimulant estrena d’una nova producció de Pelléas et Mélisande al Liceu. La música de Debussy no dona treva, cal submergir-se en l’abisme de la seva meravellosa orquestració impressionista i deixar-se seduir per un univers musical insòlit que ni va tenir precedents ni ha tingut continuació.
Magnífica l’Orquestra del Liceu comandada per un Josep Pons que va abocar la partitura amb amor i sapiència. Va dirigir els interludis in crescendo fins a l’impactant acte IV, en què l’orquestra sembla que crida l’abús de l’univers masculí que engoleix i asfixia Mélisande. Destacada feina de les arpes, flautes o contrafagot. Cordes sensibles més unes fustes i metalls d’alquímic so flotant.
Lluminosa la primera Mélisande en la carrera de la soprano francesa Julie Fuchs. Encantadora per timbre i inflexions sonores de cuidada dicció i articulació. Anirà guanyant més matisos per a un personatge infinit que s’encoratjarà amb cada interpretació.
Magnètic el Golaud del baríton britànic Simon Keenlyside, amb un ús dels colors, expressió tímbrica i flexibilitat declamatòria d’artista consumat.
D’emissió una mica dura però vocalitat i estil adequat el Pelléas del tenor francès Stanislas de Barbeyrac, debut al Liceu. Preciosos els seus duos amb Fuchs amb un empastament idoni.
Sonor i notable l’Arkel del veterà baix Franz-Josef Selig en contrast amb la lleugeresa de l’Yniold de Ruth González i la professionalitat de la Geneviève de Sarah Connolly i Stefano Palatchi com a Metge/Pastor.
Àlex Ollé utilitza amb intel·ligència els símbols de l’aigua, la pedra (caixa inerta del Castell), la llum i les ombres en una lectura psicoanalítica (habitacions i pors), davant les preguntes del llibret amb sinestèsic resultat. El toc a l’Ibsen de l’acte IV trenca l’estètica simbolista de la producció, que guanya punts quan insinua més que quan es torna realista.
Una òpera imprescindible per experimentar una música d’estranya bellesa. Com li diu Pelléas a Mélisande en el seu duo d’amor: “Sembla que la teva veu ha passat pel mar a la primavera”. ●