La Vanguardia (Català-1ª edició)

Preguntes a l’abisme

- JORDI MADDALENO Barcelona

Estimulant estrena d’una nova producció de Pelléas et Mélisande al Liceu. La música de Debussy no dona treva, cal submergir-se en l’abisme de la seva meravellos­a orquestrac­ió impression­ista i deixar-se seduir per un univers musical insòlit que ni va tenir precedents ni ha tingut continuaci­ó.

Magnífica l’Orquestra del Liceu comandada per un Josep Pons que va abocar la partitura amb amor i sapiència. Va dirigir els interludis in crescendo fins a l’impactant acte IV, en què l’orquestra sembla que crida l’abús de l’univers masculí que engoleix i asfixia Mélisande. Destacada feina de les arpes, flautes o contrafago­t. Cordes sensibles més unes fustes i metalls d’alquímic so flotant.

Lluminosa la primera Mélisande en la carrera de la soprano francesa Julie Fuchs. Encantador­a per timbre i inflexions sonores de cuidada dicció i articulaci­ó. Anirà guanyant més matisos per a un personatge infinit que s’encoratjar­à amb cada interpreta­ció.

Magnètic el Golaud del baríton britànic Simon Keenlyside, amb un ús dels colors, expressió tímbrica i flexibilit­at declamatòr­ia d’artista consumat.

D’emissió una mica dura però vocalitat i estil adequat el Pelléas del tenor francès Stanislas de Barbeyrac, debut al Liceu. Preciosos els seus duos amb Fuchs amb un empastamen­t idoni.

Sonor i notable l’Arkel del veterà baix Franz-Josef Selig en contrast amb la lleugeresa de l’Yniold de Ruth González i la profession­alitat de la Geneviève de Sarah Connolly i Stefano Palatchi com a Metge/Pastor.

Àlex Ollé utilitza amb intel·ligència els símbols de l’aigua, la pedra (caixa inerta del Castell), la llum i les ombres en una lectura psicoanalí­tica (habitacion­s i pors), davant les preguntes del llibret amb sinestèsic resultat. El toc a l’Ibsen de l’acte IV trenca l’estètica simbolista de la producció, que guanya punts quan insinua més que quan es torna realista.

Una òpera imprescind­ible per experiment­ar una música d’estranya bellesa. Com li diu Pelléas a Mélisande en el seu duo d’amor: “Sembla que la teva veu ha passat pel mar a la primavera”. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain