“Aviat tornaré a veure el meu fill”

Irina Sanina, portera d’Ucraïna, continua a Kíev mirant de reunir-se amb el seu fill, mentre a França una altra internacional, Tània Romanenko, espera notícies del seu pare al front

Fa poc més d’una setmana Lluís Cortés, seleccionador de l’equip femení de futbol d’Ucraïna, i les 30 futbolistes internacionals convocades eren a Turquia per disputar un torneig amistós en què el combinat nacional va aconseguir el primer títol de la seva història. De les 30 jugadores que van viatjar, 15 van tornar a Kíev. I va esclatar la guerra. Algunes van passar la nit al metro, d’altres van veure els seus pares com marxaven al front. I les que s’havien quedat a Turquia esperant tornar amb els seus equips no eren capaces de contactar amb les seves famílies. “S’han quedat amagades en soterranis, no volen compartir la seva localització, volen ser prudents”, explicava Cortés.

Irina Sanina és portera de la selecció d’Ucraïna, té 36 anys i és mare de dos fills de 5 i 15 anys. És una de les que van tornar a Kíev. “Estic amb el meu fill petit i el meu espòs als afores de Kíev, sa i estalvi. I menys mal, perquè ahir van bombardejar casa nostra. El meu fill s’asseu al passadís i amaga el cap quan sent els míssils”, explica la Irina a La Vanguardia. La portera espera poder reunirse aviat amb el seu altre fill, que té 15 anys. No està obligat a combatre perquè no és major d’edat, però no han pogut reunir-se a causa dels bombardejos. “El meu fill gran és amb la seva família paterna a Kíev. Han bombardejat els ponts i la ciutat està dividida en dos... però tots sobreviurem, aviat veuré el meu fill, tenim un esperit fort”, conclou Sanina.

Tània Romanenko, internacional amb Ucraïna i futbolista del Reims, va tornar a França des de Turquia hores abans que esclatés la guerra. La seva família continua a Ucraïna. “Em va despertar la meva parella dijous a la matinada per avisar-me que a la televisió estaven anunciant l’inici dels bombardejos. Vaig trucar a la meva mare, que continua a Ucraïna. Els deu segons que vaig esperar que agafés el telèfon van ser els més llargs de la meva vida. Per sort continua estant bé”, diu la

Tània. Mentre conversa amb aquest diari, la futbolista de 31 anys està empaquetant mantes, llençols, nòrdics, jaquetes i guants que espera que arribin a Kíev per ajudar tot aquell que està combatent, entre ells, el seu pare. “No sé si li arribarà al meu pare, però espero que sigui útil a qui ho rebi. Sé que ell està bé, es comunica amb missatges breus amb la meva mare. Jo no puc trucar-li, tota comunicació és molt complicada”, lamenta Romanenko, que també té el seu germà i la seva dona a Ucraïna. “Aviat seré tia. La meva cunyada està a punt de donar a llum a l’hospital, no poden anar-se’n del país”, relata. Més enllà de preocupar-se de la seva família i d’enviar roba a Ucraïna, la Tània ja ha parlat amb algunes de les seves companyes de la selecció que són a Turquia per acollir-les a França. “Al meu país no poden tornar i les ajudo perquè, a més, moltes d’elles no parlen anglès”, diu.

De totes les jugadores n’estan molt pendents Lluís Cortés i el seu col·laborador Jordi Escura. També dels integrants que formen part de la federació ucraïnesa de futbol que els va ajudar a sortir del país. “Ens n’acomiadem a Kíev, molts se n’anaven a la guerra perquè als homes d’entre 18 i 60 anys no els deixen sortir”, explica Cortés, que comparteix algun dels missatges que li han arribat. “Ara han bombardejat a prop de casa nostra... És molt difícil sortir, tots ens amaguem”, li escriu Sergui Novikov, mànager de la federació de futbol ucraïnesa que en aquests moments és en un poble situat molt a prop de la frontera amb Bielorússia. “Vam veure molts homes acomiadantse dels seus fills a l’andana de Lviv abans de pujar al tren que ens va portar fins a Polònia. Alguns feien broma amb els seus fills per fer-los riure, va ser molt dur”, explica Lluís Cortés ja des del seu Balaguer natal. Després d’una viatge dur, el tècnic català vol continuar ajudant: “Estic disponible no només com a seleccionador d’Ucraïna, sinó en tots els sentits per ajudar-los en el que pugui”. ●

El meu fill petit, de 5 anys, amaga el cap cada vegada que sent les sirenes” Irina Sanina or era e la eleZZ Zra Fe a

El meu pare està lluitant; es comunica amb la meva mare amb missatges molt breus” Tània Romanenko F ol a el e

EVIMA FOOTBALL Fa tan sols una setmana la selecció d’Ucraïna era a Turquia celebrant el primer títol de la seva història en un torneig