Esborrar del mapa l’esportista rus?

De sobte, el terra s’ha enfonsat per als esportistes russos. Amb certa hipocresia, la mateixa FIFA que va contribuir a reforçar Vladímir Putin amb el Mundial de Rússia del 2018 s’afanya ara a expulsar-la de totes les seves competicions. El mateix COI que va concedir els Jocs Olímpics d’hivern del 2014 a la ciutat russa de Sotxi, un altre regal per al Kremlin, posa el crit al cel i envia als llimbs tots els esportistes russos.

No s’hauria de discriminar una mica i deixar la porta entreoberta a individus? Els esportistes són persones que es representen a elles mateixes? Rafael Nadal és Espanya? Una mica, però abans que res Rafael Nadal és Rafael Nadal, natural de Manacor, a Mallorca.

Els boicots i sancions a un govern són del tot lògiques i més quan se li acut ocupar un país sobirà per mitjà d’una guerra. Naturalment, la Federació Internacional de Judo ha retirat les distincions a Vladímir Putin, màxim responsable de l’escabetxada. El meu dubte és si tots i cadascun dels esportistes russos han de ser exclosos de les competicions, fins i tot quan competeixen a títol personal.

Entre els mites de la Barcelona i l’Espanya del blanc i negre destaca el gimnasta Joaquim Blume, el crist del qual a les anelles era antològic. Tenir una figura mundial en una especialitat com la gimnàstica era impropi

Joaquim Blume, un mite, no va poder competir als Jocs de Melbourne per decisió de Franco...

d’aquell país subdesenvolupat i un oasi en el que es portava: futbol i boxa.

La gran cita de Joaquim Blume estava fixada en els Jocs Olímpics de Melbourne del 1956, els segons després del seu prometedor debut als de Hèlsinki del 1952. Barceloní, humil, Blume somiava amb el podi a Austràlia. I es va preparar. Molt.

Dies abans de la cita olímpica, els tancs de l’URSS i el Pacte de Varsòvia van entrar a Budapest i van sufocar la insurgència hongaresa. Sense excessiva pressió –a diferència del boicot als Jocs Olímpics. de Moscou–, coses del dictador, Franco va ordenar que cap espanyol no fos a Melbourne, decisió a què no era aliè el desig de congraciar-se amb els Estats Units (esportistes que sí que van competir!). Ni tan sols Juan Antonio Samaranch va ser autoritzat a assistir-hi. Només Suïssa i Holanda van secundar a Europa el boicot, tot per no coincidir amb els soviètics.

La decisió va ser un cop per a Joaquim Blume –de què no es va queixar, temps de silenci–, que va rebre els clàssics copets a l’esquena i un torni d’aquí quatre anys (Jocs Olímpics. de Roma 1960). Llàstima que un 25 d’abril del 1959, als 25 anys, l’avió d’Iberia en què anava entre Barcelona i Madrid es va estavellar a la serra de Conca. Potser pensant en Blume, i salvant les comparacions, seria menys generalista...