La Vanguardia (Català-1ª edició)
El xou de Ja Morant
El base dels Memphis Grizzlies trenca motlles a l’NBA
En aquesta fàbrica inesgotable de generació d’estrelles en què s’ha convertit l’NBA, n’hi ha una de molt especial que per la seva frescor i naturalitat està sent capaç d’eclipsar els LeBron James, Stephen Curry o Kevin Durant. L’NBA al·lucina aquests dies amb el xou de Temetrius Jamel Ja Morant, (Dalzell, Carolina del Sud, 1999). Un jugador diferent que ofereix espectacle per damunt de tot, que ostenta uns números a l’altura dels més grans a la seva edat i que ha situat un equip com els Memphis Grizzlies en el focus del món del bàsquet.
El més impactant de la seva història és que fa cinc anys ni tan sols estava al radar dels equips universitaris. Va ser una casualitat el que el va portar a obtenir una beca a la Universitat de Murray State, on saltaria a la fama. Jane Kane, un assistent tècnic a Kentucky, va viatjar durant hores amb l’objectiu de fitxar un talent anomenat Tevin Brown. En un descans de les proves i mentre anava cap a una màquina expenedora va observar Morant en unes pistes veïnes jugant un tres contra tres. Impressionat pels seus dots físics i la seva capacitat anotadora, va decidir oferir-li una prova. Kane es va emportar Brown a Murray State, però també el jove desconegut de l’escola secundària de Crestwood (Carolina del Sud).
I va ser aquí quan Amèrica va conèixer Morant. Al seu primer any universitari els seus números van ser bons (12 punts, 6 assistències i 6 rebots). Al segon, van ser espectaculars (24,5 i 10) i va classificar el seu equip per al March Madness, els playoffs de l’NCAA. El seu equip només va arribar a segona ronda, però davant Marquette Morant va fer una mitjana de 17 punts, 16 assistències i 11 rebots, a l’altura de Magic Johnson, Oscar Robertson i Dwyane Wade.
El següent pas va ser arribar a l’NBA. Se’n va anar a Brooklyn, en el draft del 2020, sabent que estaria entre els primers llocs, però ningú no sospitava que seria elegit pels Memphis Grizzlies en segona posició, només darrere del considerat hereu de LeBron James, Zion Williamson. No es van equivocar els de Tennessee i en la seva estrena va aconseguir ser el rookie de l’any gràcies als seus 18 punts (17.8) i un 48% d’encert en el tir. Però ha estat en el segon quan ha destapat el pot de les essències amb gairebé 28 punts, 6,6 assistències i 6 rebots per partit, números que, a la seva edat, només sumaven LeBron James, Stephen Curry o Larry Bird. Tot això l’ha portat a ser part de l’All-Star, celebrat el mes passat a Cleveland.
Més enllà dels seus números, Morant destaca per la seva espectacularitat i per la seva capacitat de salt. Es tracta d’un jugador que diverteix i sedueix la càmera pel seu bàsquet hipnotitzador en què res no és impossible i que ha transformat completament la figura de base. Si Stephen Curry va canviar el joc per la seva facilitat per anotar des de qualsevol lloc, Morant (1,91 m) ha reintroduït el concepte de base penetrador capaç d’acabar cada jugada com una obra mestra i gairebé sempre amb vols impossibles per sobre de pivots de 2,10 m. No és un anotador compulsiu, és més aviat un malabarista aeri, semblant al Derrick Rose que va ser MVP amb Chicago Bulls, però amb les capacitats de Michael Jordan per penetrar a cistella i driblar rivals en l’aire.
Dimarts va assolir el rècord d’anotació de la franquícia i la segona millor de la temporada en el global de l’NBA, amb 52 punts; només tres dies després de clavar-ne 46 als Bulls. Els seus Grizzlies (43-20) són una de les sorpreses del curs, tercers a l’Oest només darrere de Phoenix i Warriors, i el seu nom ja sona en la cursa per l’MVP. Si res no s’esguerra serà un dels homes que marcarà la pròxima dècada, qui sap si la pròxima icona de l’NBA. A Amèrica, els nens ja volen ser com Ja. ●
Contra els Spurs va anotar 52 punts, rècord de la franquícia, dies després de clavar-ne 46 als Bulls