Estagflació?

L’índex avançat de preus del mes de febrer és un autèntic cop per a l’economia espanyola. El 7,4% davant el 6,1% del gener suposa una autèntica escalada, quan encara no s’ha recollit l’impacte de la guerra a Ucraïna. Cal tenir en compte que les dades de l’IPC es recopilen amb un cert decalatge.

El fet que sigui la taxa d’inflació més alta dels últims 33 anys és un clar indicador que les coses van molt malament. Ja no afecta només els productes energètics sinó les matèries primeres i el cistell de consum. Com afirma l’economista Juan Antonio Herce, “la inflació té una deriva que es veu exacerbada per les escales mòbils, com més rendes s’actualitzin amb la inflació passada, pitjor”.

El fet d’haver indexat les pensions amb els increments de preus passats tindrà un cost econòmic molt alt, i el mateix es pot dir amb l’augment del salari mínim. Els dos factors estiraran a l’alça els salaris just quan s’inicia la negociació col·lectiva. El Govern provava d’evitar amb aquesta mesura el desgast polític que suposa la pèrdua de poder de compra de milions de pensionistes i de les rendes més baixes. Tot i això, amb un IPC tan alt, de poc servirà el cotó fluix. Inevitablement s’incrementarà el malestar social.

Però el perill més gran és que es produeixi una paralització del creixement per efecte de la guerra. Això impulsaria cap a un nou increment de la taxa d’atur, que continua sent la més alta d’Europa. Alta inflació, estancament econòmic i elevades taxes d’atur són el que es

El perill més gran és una paralització del creixement per efecte de la guerra amb inflació alta

coneix com a estagflació. El pitjor malson amb què es pot enfrontar un país, ja que amb prou feines existeixen eines per superar-lo. En cas de confirmar-se aquesta hipòtesi, ens portaria directament a una nova recessió. La tercera que es produiria en els últims 15 anys.

El meu fill, que té 19 anys i és un millennial, des que té ús de raó només ha sentit parlar de crisi, mort i pobresa. Per a una generació, suportar el crac financer, la pandèmia i una guerra a Europa és excessiu. Indubtablement, aquests joves apallissats quedaran molt marcats per aquest inici de segle i de mil·lenni, on el món vell es resisteix a desaparèixer i el nou no acaba de sorgir.

Malgrat tot, l’economia espanyola continua creixent. Probablement no s’assoliran les taxes del 6% o 7% a què aspira el Govern espanyol, ja que l’impacte de la guerra debilitarà la recuperació. Però sí que és possible créixer entre un 3% i un 4%, una taxa bastant alta que permetrà continuar creant ocupació. Pel Govern central, la inflació és conjuntural. Es mantindrà un fort creixement i l’atur continuarà en clar retrocés. Tant de bo Nadia Calviño tingui raó i no es torni a confondre com ja li va passar amb la pandèmia.