La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els lleons rugeixen al meu costat, ens asseiem, escoltem...”
Tinc 52 anys. De Madrid, visc al Massai Mara (Kènia) des de fa 15 anys amb la meva dona, la Mariola. No tenim fills: una vida massa aventurera. La meva política és la llibertat, crec que tots tenim dret a lluitar pels nostres somnis. Soc conservacionista. Crec en Déu, però no en les religions que l’utilitzen
Un somni fet realitat? Sí, el déu de la vida salvatge m’ha concedit el privilegi de conviure amb lleons, soc un més entre ells. Tinc una gran amistat amb una bandada. Com va acabar al Massai Mara?
Fa 17 anys em vaig instal·lar a la vora del riu Mara. Els massais em van ajudar a aixecar el campament, van ser temps molt bonics. Són gent jovial i feliç, i no maten animals salvatges, són ramaders orgullosos. Gràcies a ells aquesta zona continua sent salvatge.
Els animals salvatges no ataquen el bestiar dels massais?
És sorprenent com els massais pasturen les seves vaques entre lleons, hienes, lleopards... i normalment hi ha un respecte clar.
I els nens que pasturen les seves cabres?
Hienes i lleons s’obren al seu pas perquè saben que el número u en la dominància de la natura és l’humà i que si l’ataquen a ell o al seu bestiar tindrà conseqüències.
Expliqui’m com el va acollir la bandada de lleons salvatges.
Va ser una relació que es va teixir centímetre a centímetre, dia a dia, nit a nit. Fa que soc amb aquesta bandada més de deu anys. Jo, senzillament, els seguia.
Com va ser el primer contacte?
Un dia se’m va punxar la roda del Land Rover i vaig baixar a canviar-la, sabia que si em quedava al cotxe els crearia desconfiança, igual que passaria amb un altre humà. La bandada es va ajeure al meu voltant.
Increïble.
Als lleons l’humà els crea estrès i por, però em van demostrar que confiaven en mi, que la meva presència no els genera alerta i, fins i tot, potser se senten segurs al meu costat. Em vaig adonar que m’acceptaven.
Per què accepten un ésser estrany?
No soc un estrany. Jo el que faig és parlar-los. No entenen el meu idioma però sí el to, l’expressió dels meus ulls, la meva intenció de comunicar-me. La veu és molt important, igual que ells m’han ensenyat el seu idioma de lleó, jo també he arribat a ensenyar-los el meu idioma d’humà.
Això no havia passat mai abans.
Mai amb lleons salvatges, però he hagut de dissimular la por en alguna ocasió i demostrar-los que no s’havia de lluitar entre nosaltres. Encara que sembli una bogeria, hi ha una harmonia absoluta: ells em consideren un home però amb la capacitat mental d’un rei lleó, però no deixo que creuin la ratlla de tocar-me.
Dian Fossey, Jane Goodall i Birute Galdikas van interactuar amb els nostres cosins.
Les lleones em presenten els seus cadells amb orgull. Sens dubte és curiós que passi entre dues espècies tan distants com un humà i un lleó salvatge. Jo els dic als cadellets que no s’han d’acostar, igual com faria un rei lleó, encara que els deixen menjar primer.
Perquè aprenguin la jerarquia.
He vist que els mascles joves en els seus màxims nivells hormonals no s’enfronten al seu pare ni ell els expulsa com es creia, sinó que es busquen el seu propi regne. Vagabundegen i formen coalicions amb altres joves fins a ser prou forts mentalment per enfrontar-se a grans reis lleons. Fixi’s en una cosa.
...
Si cries cadells de lleó amb un gos petit, un bodeguer, quan els lleons creixen, encara que pesi 150 quilos menys, el gos menja el primer. Un lleó sempre acceptarà la jerarquia per edat, mai per força.
Tenim molt per aprendre’n.
En el paleolític, quan vivíem en petits grups, érem molt semblants.
Les lleones són el sexe feble?
De cap manera, són la base de la bandada. Altres lleons expulsaran el mascle dominant, però el territori és de les lleones. Són les veritables reines de la sabana, les que per la seva intel·ligència mantenen els territoris.
Els nous reis maten els cadells.
Sí, i les lleones els defensen però acaben perdent les seves cries amb tot el dolor.
Sí? Dolor?
Sí, i compassió. He vist grans reis estar-se dos dies per matar un cadellet, però han de ferho perquè la lleona entri en zel.
L’activitat dels lleons és sobretot nocturna, vostè hi és?
Sí. Rugeixen al meu costat, ens asseiem, escoltem, i quan il·lumino amb la llanterna miren cap allà i es fan els forts al meu costat.
I cap no li ha fanfarronejat?
Una lleona em va desafiar, i un nou rei va voler mostrar la seva jerarquia espantant-me. Em vaig ajupir, li vaig aguantar la mirada sense parpellejar: si descobreix que el tems t’atacarà. Has d’estar mentalment fort. Per fer confiança has de confiar en tu. Li vaig parlar amb calma i em va respectar. L’endemà em va cedir el seu menjar.
Que bonic tot el que explica!
De vegades és fins i tot màgic. Ahir quatre lleones es van tombar al meu voltant entre joncs amb els seus cadells, són vivències increïbles.