El món a les seves mans

Provoca esgarrifances veure avui la imatge de Vladímir Putin al palauet Albéniz de Montjuïc al costat de l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, durant els Jocs Olímpics del 1992. Només feia tres anys que Putin havia deixat la seva destinació d’espia a Dresden, a l’antiga República Federal Alemanya, quan es va produir la caiguda del mur de Berlín i l’enfonsament de la Unió Soviètica. Putin va haver de reinventar-se i tornar al seu Sant Petersburg natal per posar-se a les ordres del primer alcalde elegit democràticament, Anatoli Sobtxak, i dedicar-se a ser la seva ombra i treure’l dels múltiples conflictes que tenia, alguns vinculats amb presumptes casos de corrupció que, això sí, no es van arribar a provar mai. Un Putin que s’havia acostumat a dormir amb una arma sota el coixí i que es va reinventar com una mena de cap de gabinet de l’alcalde Sobtxak. Al final, aquest va influir decisivament en la seva carrera i el va ajudar perquè anys després Borís Ieltsin l’escollís com el seu substitut.

Com són les coses. El món està avui pendent d’aquell buròcrata gris que es passejava per Barcelona fa 30 anys, segons avui ens revela en una deliciosa crònica el nostre company Joaquín Luna. Aquell Putin és el mateix que ha trencat el tabú de l’amenaça nuclear després de posar en alerta màxima tot el seu arsenal i està provocant una matança diària a Ucraïna. En aquesta guerra de nervis que ha suposat la invasió russa, no és acceptable que el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, advertís ahir a qui volgués escoltar-lo que, en cas d’haver-hi una tercera guerra mundial, això implicaria la introducció d’armes nuclears. És una manera de dir-li a Occident que el vagin deixant fer a Ucraïna, mentre els països veïns de la zona tremolen pels futurs designis que pugui tenir el dirigent rus.

La BBC va produir fa dos anys una minisèrie sobre ell, Putin: d’espia a president. Vista avui, després del que està passant a Ucraïna, s’entén força millor què pot arribar a ser capaç per aconseguir els seus objectius. Aquell buròcrata, impressionat i dolgut per la fi de l’URSS, té, malauradament, el món a les seves mans.