Estrangers foscos, periodistes espies

Els infiltrats russos a Ucraïna han posat les forces armades gairebé en estat de paranoia

Un nepalès cobert fins als ulls i tres turcmans, tots ells molt tensos, es neguen a dir res. En canvi, un azerbaidjanès de parla russa està molt tranquil; interessat a parlar amb el periodista de música i noies llatinoamericanes. Aquests representants de la gairebé desconeguda immigració a Ucraïna guardaven ahir rigorós torn al costat polonès del pas fronterer (Medyka-Shaguini) per a estrangers, entre munts d’escombraries, de roba i maletes abandonades, producte d’un o diversos tumults en dies passats en la fugida del país, i dels quals no queda cap testimoni per explicarho; els guàrdies polonesos no parlaran. Hi ha restes de fogueres en què es van cremar deixalles en el fred nocturn al llarg del passadís tancat.

La sortida del país en guerra, una vegada arribats fins aquí, és fàcil; el control de passaports ucraïnès és ràpid. L’entrada a Polònia, menys; la guàrdia fronterera agrupa tots els homes (cap dona) de pell o aspecte fosc i selecciona i deixa passar els notòriament europeus.

“Espero que el meu cònsol em doni un cop de mà; si no, intentaré arribar a Alemanya. Tinc una amiga mig russa mig alemanya a Dortmund. –diu l’Elruz, l’azerbaidjanès–. Tinc 21 anys i aquesta és la meva segona guerra, després de la que vam tenir amb Armènia; a Ucraïna no m’hi quedo”. Estudiava a Khàrkiv i va sortir de la ciutat, intensament atacada per l’exèrcit rus, en un tren d’evacuació –ple de gom a gom, amb els llums apagats per por dels bombardejos– fins a Lviv que va parar abans a Kíev. Les sortides amb tren d’Ucraïna han estat dramàtiques. Fins fa pocs dies hi havia combois directament fins a territori polonès, però s’aturaven abans i es requisava la documentació dels passatgers; en alguna ocasió l’espera va durar fins a 15 hores. Amb canvi de comboi a Lviv, a més. Ara, encara hi ha tres trens al dia des de Lviv només fins a la frontera. Tothom ha hagut d’espavilar-se com ha pogut per saber on anar. L’únic alleujament ha estat que almenys a Lviv no hi ha perill, tot i que les sirenes, cada cop que passa un avió, o un dron d’observació, treuen de polleguera molts dels seus habitants.

Les sortides amb cotxe pateixen una mica menys de col·lapse als passos fronterers. Dies enrere la gent havia d’estar dos dies i mig, fins i tot tres, als cotxes, cremant gasolina per escalfar-se a la nit, precisament quan ja quasi no en queda a les estacions de servei. Tothom es pregunta per què no la porten de Polònia. L’escassetat és greu a Kíev, però també es nota ara a pocs quilòmetres de la frontera i sens dubte a Lviv, on les sortides continuen embussades.

Els controls de carretera a càrrec de la policia o els voluntaris de la defensa territorial –fins i tot caçadors amb escopeta– entre barricades improvisades són constants. No només es tracta de detectar els homes en edat de ser mobilitzats per al servei d’armes (19 a 60 anys), o fins i tot la defensa veïnal dels barris en prevenció de delinqüents o sabotejadors. Els infiltrats russos –vestits com militars o policies ucraïnesos– han posat totes les forces armades gairebé en un estat de para

L’escassetat de gasolina és greu a Kíev, però es nota ara també a Lviv i fins i tot a prop de la frontera

noia que afecta sobretot els periodistes. Qualsevol pot ser encanonat, retingut o dut a comissaria encara que tingui l’acreditació de l’exèrcit per treballar; el material gràfic, en el cas dels mitjans audiovisuals, és revisat.

D’entrada, tothom que no tingui aquesta acreditació en territori sota control militar pot ser acusat d’espia. ●

WOJTEK RADWANSKI / AFP Una ucraïnesa abraça la seva filla després d’entrar a Polònia