Dos pobles amics atrapats en la guerra de Putin

Els russos, a favor o en contra, diuen que tenen bones relacions i sentiments cap als ucraïnesos

Des de les guerres medievals entre els prínceps de Kíev i de Nóvgorod, la història dels pobles als actuals territoris de Rússia i Ucraïna ha estat gairebé sempre tempestuosa. Però la vida comuna des de finals del segle XVIII sota l’imperi rus, i sobretot les vuit dècades a dins de la Unió Soviètica, els va convertir en pobles molt pròxims, amb lligams personals molt marcats.

“A ells els anomenem khokhlí, de vegades de manera una mica despectiva, i ells a nosaltres moskalí. Però la relació entre la gent dels dos països és normal. Jo tinc família a Ucraïna, i passa el mateix amb moltíssima gent. Critiquem el Govern de Kíev i els banderovtsi”, diu l’Olga, estudiant de Moscou, referint-se als nacionalistes extremistes ucraïnesos. “A la meva escola i a la universitat sempre hi ha hagut ucraïnesos. Mai no se’n parlava malament”, assegura.

El mes passat, a Kíev, els ucraïnesos esgrimien arguments semblants quan parlaven amb aquest corresponsal. “Aquí tothom entén les dues llengües. No hi ha rebuig. Un pot parlar rus o ucraïnès a casa seva, però entén l’altre idioma. És més una qüestió dels polítics”, explicava l’Aleksandr, un jubilat que en temps de l’URSS va treballar com a transportista a Àsia Central i el nord de Sibèria. “Quan la Unió es va trencar vaig tornar, perquè havia nascut aquí. Però guardo amics i records d’allà”.

Els polítics de Moscou i Kíev fa gairebé dues dècades que tenen les seves pròpies agendes. Després de la revolució taronja del 2004 es va començar a esquerdar l’“amistat dels pobles”, mantra de la societat soviètica. Hi va haver anys de desacords, com les guerres del gas. Però després de la revolució del Maidan del 2013 i el 2014, l’annexió de Crimea i l’inici de la guerra del Donbass les relacions es van trencar. Els governants van baixar a les seves trinxeres i russos i ucraïnesos van quedar al mig.

Poc abans de l’inici de la invasió, el sociòleg Aleksei Levinson, de l’independent Centre Levada, va dir que en l’opinió pública russa hi havia “por de la guerra”, però no arribava al nivell de “sentiment contra la guerra”. I constatava que les veus que s’havien pronunciat procedien de grups socials dels quals s’espera aquesta actitud: intel·lectuals, liberals, oposició al Kremlin.

Però la majoria dona suport al cap del Kremlin. Només una cinquena part dels russos (22%) està en contra de la guerra de Putin a Ucraïna. Una gran majoria, el 68%, dona suport al que a Moscou anomenen “operació militar especial”, segons una enquesta d’aquesta setmana del governamental Centre d’Estudis de l’Opinió Pública (VTsIOM).

Segons Valeri Fiódorov, el seu director, encara no es pot valorar l’efecte de les sancions occidentals. “La classe mitjana assumirà el cop principal. Si les sancions del 2014 es van prendre una mica amb humor, ara no serà així. Hi haurà grans problemes per obtenir visats, pujarà el preu de productes

La majoria dels russos, un 68%, donen suport a la campanya del Kremlin a Ucraïna, enfront d’un 22% en contra

electrònics o cotxes”, va enumerar al canal RTVi.

Les sancions occidentals acaben d’arribar i el daltabaix del ruble d’aquesta setmana és massa recent per notar la ferida.

Malgrat el suport a Putin, l’entrada de les tropes russes a Ucraïna ha provocat desolació entre els russos corrents, estiguin o no contra la invasió. “Vam lluitar junts a la Segona Guerra Mundial, i junts vam deixar enrere el comunisme. No entenc per què ens han ficat en això”, diu angoixada la Dària, una pensionista que durant la perestroika es va manifestar pel final de la dictadura comunista donant suport a Borís Ieltsin.

L’activista Marina Litvinòvitx va fer el dia 24 una de les poques crides a les manifestacions. “Sé que teniu sensació de desesperació, impotència i vergonya per l’atac de Vladímir Putin contra el poble d’Ucraïna, amic per a nosaltres. Però us demano que sortiu a les places centrals de les ciutats”, va dir en un missatge en vídeo. L’endemà, la policia la va detenir a casa seva. ●

AUèn iesHETieV / EFE Encara és aviat per notar al carrer els efectes de la profunda devaluació del ruble