La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una àmplia majoria de països condemna Rússia a l’ONU
Només quatre nacions van votar al costat de Moscou contra la retirada de tropes
Rússia va constatar a la gran casa de la diplomàcia global qui avala la seva agressió bèl·lica a Ucraïna. La llista només inclou Bielorússia, Corea del Nord, Síria i Eritrea. Ni tan sols Cuba o Nicaragua –dos dels 35 països que es van abstenir, com la Xina, l’Índia, Sud-àfrica o Iran– no es van alinear amb Moscou.
Una àmplia majoria de l’Assemblea General de l’ONU, convocada amb caràcter d’emergència per primera vegada en 40 anys, va deplorar “en els termes més enèrgics” la invasió d’Ucraïna, va exigir a Rússia posar fi immediatament a l’ús de la força o qualsevol altra amenaça i va reclamar la retirada de totes les tropes desplegades, “completament i sense condicions”.
Un total de 141 membres, més dels dos terços requerits entre els 193 que formen aquesta organització, van aprovar la resolució, que no és vinculant però que gaudeix d’una enorme càrrega simbòlica.
Una dotzena de membres no van participar en la votació. Un dels més rellevants va ser Veneçuela, que té suspès el seu dret de vot a l’Assemblea General per l’impagament de les seves contribucions al pressupost de les Nacions Unides.
El document, més o menys similar al que va vetar Rússia al Consell de Seguretat fa uns dies i que sí que tenia valor legal, inclou la reprovació al Kremlin per posar en estat de màxima alerta les seves forces nuclears. Critica, a més, el paper de Bielorússia a la guerra i reclama a Rússia que faci marxa enrere en el seu reconeixement de la independència de les autodeclarades repúbliques separatistes ucraïneses. El ple
La resolució no té valor legal, però sí la càrrega simbòlica de retratar l’aïllament rus
nari insta a resoldre el conflicte per la via pacífica i demana tant a Moscou com a Kíev que dialoguin.
La icònica sala de la seu novaiorquesa de l’ONU va prorrompre en una sonora i llarga ovació amb l’ambaixador d’Ucraïna, Serguí Kislitsva, al centre de les felicitacions, mentre el rus, Vassili Nebénzia, s’enfonsava al seient, humiliat.
En això consistia, a donar una lliçó moral a Rússia, demostrar la solitud d’aquest país, convertit en el veritable pària mundial per una operació militar contra una nació sobirana d’una magnitud que la comunitat internacional no havia vist a Europa en dècades.
Linda Thomas-Greenfield, la cap de la missió dels Estats Units, ho va concretar en comparar la invasió russa amb la conquesta nazi del Vell Continent quan va sol·licitar el vot a favor. Hi ha persones grans a Ucraïna i Rússia que recordaran un moment així, quan un país europeu agressiu va envair un altre sense provocació per reclamar el territori del seu veí, un moment en què un dictador europeu va declarar que tornaria a la glòria el seu antic imperi i que va provocar una guerra tan horrible que va estimular la creació d’aquesta organització”, va dir.
Consumada la victòria, Thomas-Greenfield va expressar que “hem demostrat que Rússia està aïllada i sola, i que el cost continuarà pujant fins que Rússia cedeixi”. La Unió Europea va celebrar la derrota moral de Moscou. Olof Skoog, representant de la UE, va assegurar que “el Govern rus està cada cop més sol”. Va recalcar que si bé Rússia opta pels tancs i els míssils, la resta “tria la diplomàcia”.
El derrotat Nebénzia es va agafar a la taula de salvació. Va veure l’ampolla mig plena i va apuntar al seu bàndol als abstencionistes, aquella quarta part dels membres que no van donar suport a la resolució, “malgrat la pressió occidental sense precedents i les seves cíniques amenaces”. Va vaticinar que això només servirà per envalentir els “radicals ucraïnesos”, els dolents segons ell.
“L’Assemblea General ha parlat amb claredat”, va recalcar António Guterres, secretari general de Nacions Unides. “Continuaré fent tot el que estigui a les meves mans –va afegir–per contribuir a un cessament immediat de les hostilitats i a les negociacions de pau”. ●